Trasplantaments

El narrador i traductor Salvador Company (València, 1970) ha publicat cinc novel·les i dos reculls de relats, per què ha rebut premis com ara el Documenta, el Joanot Martorell, el Pin i Soler, l’Andròmina... Ha traduït obres de Joseph Brodsky, Le Clézio, Muriel Barbery, Fred Vargas..., i ara presenta la seva sisena novel·la, Ventura & Co., publicada per Crims.cat / Alrevés.

El primer que cal tenir en compte és que Company no es limita a signar amb un pseudònim (Lev R. O’Leory), perquè, no content a fer-se passar per traductor de l’obra –com va fer al seu dia Boris Vian amb alguns títols–, ens fa creure que O’Leory va ser autor negre de Company (ell mateix).

La trama està ambientada en un temps futur, però no gaire, en què es pot anar de València a Barcelona en pocs segons amb teletransportació i, sobretot, es poden fer trasplantaments de tot, inclosos genitals i cervell i, per tant, les peces, els òrgans frescos, van buscats. “Quan la demanda creix de manera tan desmesurada, on queda l’ètica de la donació?”, ens pregunta Salvador Company.

A través del detectiu, narrador i protagonista, Santiago Ventura, Tura o Tureta, Company proposa uns història d’estil pulp, amb femmes fatales, violència, girs argumentals, ritme narratiu i frases lapidàries.

“És una novel·leta negra ben paròdica, divertida i llegidora, alhora que destralera i políticament incorrecta”, assegura. “Entre la negra més clàssica i la ciència-ficció, sense prendre’m seriosament cap de les dues, el que vaig intentar va ser fer-ne una caricatura que fes riure i em permetés dir-ne de ben grosses com qui fa broma”, matisa Company, que la va escriure ja fa uns dotze anys.

És un text tan aliè a les seves obres anteriors que va decidir jugar. “Em vaig adonar que no l’havia escrit jo, sinó un personatge meu, l’escriptor que apareix en la meva novel·la Silenci de plom, i que signa la novel·la Quiet Lead amb pseudònim.” Per això, aquesta vegada, Company s’ha volgut presentar com a traductor de Ventura & Co.: “Palesant la veritat volia aconseguir que ningú no se la cregui i que tothom pensi que és un joc literari.”

Amb el joc de l’autoria i dels trasplantaments de cervell, Company planteja si, quan se’n puguin fer, “caldrà parlar de trasplantaments de cos”. “Qui és el donant? L’amo del cervell o disc dur que amb tota la informació s’instal·la en una carcassa nova o aquell a qui extirpen o extrauen la unitat central operativa danyada per a rebre’n una altra?” Que cada lector esculli la seva resposta.