Consciència de classe

“Un dia estava veient la pel·lícula Bar­rio i em va fer pen­sar que jo tam­poc no havia anat mai de vacan­ces amb la família”, explica Paula Grande, pro­ba­ble­ment una de les millors veus del país, segur que una de les més cons­ci­en­ci­a­des. Després de dos dis­cos en soli­tari, Viatge interes­tel·lar (2016) i Sóc (2018) i del seu disc en comú amb Anna Fer­rer dins del pro­jecte Càntut, Vega (2020), Paula Grande torna amb D.O.’s (Deno­mi­nación de orígenes), publi­cat per U98 Music. És fàcil pen­sar que es refe­reix a orígens geogràfics, però no: “Té a veure sobre­tot amb la classe social, la família en què vaig néixer i les meves cir­cumstàncies vitals. Soc filla de la pre­ca­ri­e­tat, sem­pre patint pels diners, amb mol­tes difi­cul­tats i tota la ver­go­nya que això com­porta. Però ara he vol­gut girar la truita i con­ver­tir-ho en orgull de classe”, explica la can­tant, pre­sen­tada així en el dos­sier de les tertúlies con­cert que pro­posa per mos­trar aquest disc i deba­tre amb altres dones sobre els seus res­pec­tius orígens: “Paula Grande és filla d’una xar­nega i un xar­nego, la pri­mera cata­lana de la seva família. Néta d’un avi i una àvia que van migrar d’Extre­ma­dura a l’Escala, a la Costa Brava, a finals dels anys 50, i que encara són vis­tos com a foras­ters [...] I també néta d’una àvia que va ser mare sol­tera a prin­ci­pis dels anys 50, i que va migrar a Veneçuela sola amb un fill petit, el seu pare.”

Bus­cant els seus orígens, Paula va tro­bar el cua­tro veneçolà –com una petita gui­tarra de qua­tre cor­des– que el seu pare havia tocat de jove i el va res­tau­rar per con­ver­tir-lo en un dels ins­tru­ments clau d’aquest disc, tocat tant per ella com per Vic Moli­ner (també baix i sin­te­tit­za­dor) i Pau Bru­gada (cors i pro­gra­ma­ci­ons), que han com­par­tit la pro­ducció, a l’Oli­vera Estudi de Banyo­les. “És un disc cons­truït entre els tres, com també ho vam fer als sin­gles Un abisme (2019) i Nada (2020). Volia tre­ba­llar amb gent pro­pera i un equip reduït.”

“En tots els meus dis­cos hi ha un cert com­promís, però en aquest més, perquè va ser fruit d’una reflexió prèvia”, explica la can­tant, que cita auto­res i acti­vis­tes com ara Reme­dios Zafra, Bri­gitte Vasa­llo i Maria Bouab­de­llah com a ins­pi­ra­do­res: “La gent amb menys recur­sos no sem­pre podem dis­si­mu­lar que estem enfa­dats, però tam­poc no hem de dis­si­mu­lar l’orgull. M’ha cos­tat ado­nar-me que tot això m’ha fet com soc.” El més curiós és que Paula canta sobre aquests temes amb sono­ri­tats que no s’iden­ti­fi­quen amb mis­sat­ges agres­sius. “No sé per què no faig una música més dura, com la de Tri­bade, pot­ser perquè he vol­gut dis­si­mu­lar el meu ori­gen de classe. Sem­pre m’he rela­ci­o­nat amb com­pa­nyes que han pogut estu­diar amb suport de la família, no com jo. És pro­ba­ble que això expli­qui per què rapejo en alguns temes: és la manera més dura que tinc per expres­sar-me.” Recorda que a casa seva s’escol­tava molt Los Panc­hos, també Glo­ria Este­fan, i que un dia hi va arri­bar un disc de Tracy Chap­man. Tot això ha influït en la seva “fusió”, plas­mada en cançons esplèndi­des com ara Demo­nios, Acepto , Des­feta i Luz.

Avui, Paula Grande pre­sen­tarà el disc a l’ Ate­neu de Celrà (19 h), amb el trio que com­ple­ten Moli­ner i el bate­ria Andreu Moreno. El 3 de juny actuarà a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat i l’11 de juny a Lleida, dins del Curt­cir­cuit . El 3 de juliol serà a Vila­de­muls (Recòndit) i el 27 d’agost visi­tarà l’ Alguer .