Ambiciosa aventura

La com­pa­nyia Laz­zi­gags s’ha atre­vit a adap­tar un conte fantàstic de Joan Perucho, amb la guerra car­lina de fons i l’ombra d’un amor des­gra­ciat d’un vam­pir. La com­pli­ci­tat de Marc Sam­bola ha permès posar-hi música (amb tres músics en directe), que va de l’èpica de llui­tes al des­co­bert al rap més còmic del gene­ral, mig posseït pel dimoni. És una posada en escena ambi­ci­osa d’una aven­tura que res­pira millor per a un públic pre­a­do­les­cent. El repar­ti­ment juga molt bé els seus trum­fos.

En la con­vulsa Cata­lu­nya del 1840, amb bara­lles per quin és el monarca ideal per al progrés i el desen­vo­lu­pa­ment de la soci­e­tat cata­lana de l’època, la novel·la del 1960 de Joan Perucho posa un vam­pir a Prat­dip. El per­so­natge com­brega amb el roman­ti­cisme de l’època (tot és urgent i s’ha de viure amb inten­si­tat) i es com­bat la raó amb la fe i les cre­en­ces de lle­gen­des. Antoni de Mont­pa­lau viu la con­tra­dicció dramàtica en aquesta situ­ació, al cos­tat de la seva cosina (una antagònica mordaç) i la jove i ten­dra Agnès d’Urpí.

En la peça fal­ten girs (meta­te­a­trals o no) que dotin de major com­ple­xi­tat els per­so­nat­ges. Ara, mana massa la peripècia, que com­ple­men­ten amb una cançó que, això sí, aporta color sense enca­llar l’acció: la trama avança també a través de bala­des romànti­ques i amb un espai prou enginyós, amb un ele­ment que va trans­for­mant-se de car­ru­atge i llit a cofre de secrets. Es reforça amb pro­jec­ci­ons d’il·lus­tra­ci­ons prou apa­rents i una petita tarima per refer­mar l’èpica de les llui­tes. Egos Tea­tre va jugar amb Rudig­gore o la nis­saga maleïda des de la comèdia més cafre, dei­xant l’aven­tura i el mis­teri en segon pla. Com a La monja enter­rada en vida, de Nao Albet i Mar­cel Borràs, la clau de grand guig­nol li apor­ta­ria una mirada desin­hi­bida i con­tem­porània i s’estal­vi­a­ria haver de depen­dre de les claus d’una road movie més aviat plana.