Com desemparar un poeta

Vicent Andrés Estellés ja no té qui el vetlli. És un dir, perquè per fortuna el millor poeta valencià de tots els temps, després d’Ausiàs March, continua tenint lectors devots de la felicitat que irradia la seva obra, felicitat de llengua, de música i d’imatgeria. Però per la banda que depèn de les institucions, ha acabat deixat de la mà de déu. Els únics que es van alegrar, almenys públicament, de l’acord del ple pel qual, dijous passat, l’Ajuntament de Burjassot (l’Horta) donava de baixa la Fundació Vicent Andrés Estellés per un ridícul “desequilibri financer” de vuitanta euros van ser els d’Acció Nacionalista Valenciana, que aquest cap de setmana aplaudien la decisió municipal de “deixar caure” un espai consagrat a un “pancatalanista”. Per a qui no ho sàpiga, en la nomenclatura blavera això equival a “traïdor”.

La veritat és que l’Ajuntament de Burjassot, de majoria socialista, com també ho era fa quinze anys quan va considerar pertinent i joiós crear un organisme que assegurés la memòria del poeta, no s’ha limitat a “deixar-lo caure”, sinó que ha intervingut activament en la seva caiguda, declarant-ne l’extinció i la baixa registral (diguéssim el cop de gràcia, sense ni tan sols informar-ne els familiars ni el patronat), i desemparant-lo de manera tenaç i sostinguda perquè en quinze anys no se li conegui més vida que haver empaquetat la biblioteca d’Estellés en un magatzem, incloent-hi els manuscrits, i haver dissenyat una ruta amb codi QR pels escenaris de la seva poesia. Així no sobreviu ni el pardal de la Heidi.

L’argument que ha fet servir la corporació per defensar-se de les crítiques que li han plogut del món cultural és que la mesura ha estat adoptada en resposta a un requeriment d’Hisenda, que comminava l’Ajuntament de Burjassot, el poble natal d’Estellés, a regularitzar la seva situació d’acord amb una llei del PP del 2016 o, en cas contrari, declararia dissolta la fundació. El fet és que el mateix requeriment facilitava els mecanismes que haurien impedit arribar a la liquidació de l’entitat, encara que només fos amb un recurs que avalés la rellevància de l’escriptor, però la inacció municipal va revelar un interès nul per posar els comptes i la gestió al dia, segons ha denunciat l’associació cultural Ca Bassot, que vetlla per la memòria d’Estellés i que ahir mateix anunciava, malgrat el desànim, la celebració, el pròxim 17 de setembre, de la XIII Nit Estellés, una trobada popular amb sopar i música per continuar celebrant la seva poesia. El cas és que, amb tant d’enrenou, ha acabat intervenint la consellera d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat valenciana, Raquel Tamarit, que ahir declarava que “el llegat literari d’un dels nostres poetes més importants no es mereix cap tipus de menyspreu” i anunciava, a través del portal Vilaweb, que s’havia posat en contacte amb els familiars d’Estellés oferint-se a buscar solucions. En la seva carta, la consellera es posa a disposició dels hereus del poeta, per mitjà del secretari de Cultura, Ximo Camps, per reunir-s’hi i abordar alternatives i “fins i tot, si esdevinguera possible, solucions per a revertir aquesta desafortunada decisió”.

Caldrà veure si són a temps de reparar un tort que ha causat un malestar profund en els hereus d’Estellés, desconcertats per la deixadesa amb què s’ha deixat agonitzar i morir la institució que havia d’assegurar la vigència i difusió de l’obra del poeta, i sobretot, pel secretisme amb què es va acordar dissoldre-la sense ni tan sols informar-ne prèviament el patronat, del qual la família forma part. Encara que només fos per salvar-se de l’espantós ridícul de commemorar, el 2024, el centenari d’Estellés sobre les cendres de la fundació, potser els polítics posaran una mica d’interès a reparar el nyap que han comès, no gaire diferent dels atemptats que any rere any ha de suportar la inofensiva estàtua del poeta a la plaça de Burjassot.