Mirador
La memòria col·lectiva dels arquitectes
L’any 1945, just després de la Segona Guerra Mundial, es va fundar l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la Unesco (per les seves sigles en anglès), com a mecanisme per evitar que en el futur es pogués viure una situació semblant de desesperació i destrucció. Així, va néixer amb la voluntat de contribuir a la pau mundial fomentant l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació. I un dels seus eixos principals seria el de preservar la memòria històrica i mantenir el patrimoni mundial, tant el material com l’immaterial: les tradicions, els documents escrits i dibuixats, la música, les construccions, el paisatge, les maneres de viure, les professions, la gastronomia, les festes populars... La Unesco tenia com a objectiu prioritari que la humanitat prengués consciència de la seva diversitat, així com de la necessitat d’entesa entre cultures i individus. En aquest context, l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge prengueren un paper preponderant.
El 9 de juny de 1948, la Unesco va crear el Consell Internacional dels Arxius, l’ICA (per les seves sigles en anglès), amb la finalitat de treballar per articular i coordinar tots els arxius del món en una sola xarxa. Els arxius custodien la memòria d’una institució, d’una organització o d’una persona. En el seu conjunt, configuren la columna vertebral de la memòria col·lectiva, i aporten informació múltiple i diversa, d’un incalculable valor com a patrimoni de la humanitat. I multipliquen el seu interès i el seu sentit quan es relacionen i són entesos en xarxa.
En el món de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, l’arxiu té un paper clau i imprescindible per al manteniment i difusió de tot el llegat que custodia, que forma part inherent de la cultura col·lectiva. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) ha estat un col·legi professional pioner i va fundar el seu Arxiu Històric l’any 1969, que és membre de l’ICA des del 2006. Amb el pas del temps i gràcies a la feina ben feta i a la generositat de les arquitectes i els arquitectes, ha esdevingut l’arxiu d’arquitectura més important de l’Estat espanyol i un dels més importants d’Europa, juntament amb els arxius del RIBA (Londres) i l’ETH (Zuric). Les xifres parlen per si soles: l’Arxiu Històric del Coac acull els fons de més de 180 arquitectes i aplega gairebé dos milions de documents en múltiples formats: plànols, esbossos, dibuixos, maquetes, memòries de projectes, amidaments i controls de costos, objectes, fotografies, llibres... Cobreix de manera exhaustiva etapes de la història recent, com el noucentisme, el modernisme, les avantguardes de les dècades de 1920 i 1930 –incloent el material del Gatcpac–, així com l’arquitectura de les dècades de 1950-1970. A més, una part important de l’arxiu són primeres edicions de llibres i manuals d’un alt valor, així com l’obra de fotògrafs com Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Ferran Freixa i Lluís Casals, entre d’altres.
Les arquitectes i els arquitectes en el seu dia a dia estudien i fan propostes sobre l’encàrrec que reben. Rere de totes les obres hi ha sempre un projecte que és fruit de diferents idees, molts dubtes i moltes proves. Alguns s’acaben construint i altres no. Els materials i la documentació dels quals els arquitectes fan donació posen en relleu aquest procés creatiu i la metodologia de treball, que els fa imprescindibles per entendre l’arquitectura i la seva evolució. Aquesta tasca de conservació de la memòria col·lectiva, que es realitza des del Coac, necessita seguir duent-se a terme –l’arxiu va creixent més gràcies a les donacions i es necessiten més recursos– amb el suport de les administracions i de les entitats privades que són conscients de la seva importància.
Avui celebrem el Dia Internacional dels Arxius i l’Arxiu Històric del Coac participa d’aquest patrimoni global, conservant tot el seu valuós fons, aportant allò que ens defineix i treballant en la seva difusió, per contribuir a l’objectiu d’una humanitat unida, solidària i respectuosa amb l’altri.
*Degà electe del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya