Arquitecte i constructor de país

Quan el 1985 l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol esdevé arquitecte director de la Sagrada Família, a l’interior del Temple només hi havia una part dels finestrals inferiors de les naus laterals. Assumia el repte –i el deure– de construir la maqueta a escala 1:10 que Gaudí havia deixat per a les naus. Coneixia la seva gran vàlua arquitectònica i litúrgica i la capacitat que tindria d’elevar espiritualment qui hi entrés. Decidí d’estudiar amb deteniment i amb la seva rigorosa capacitat de treball les lleis geomètriques que Gaudí usà i les proporcions amb què estructurà el projecte de l’edifici acabat, i així feu aflorar les bases de composició del projecte, un coneixement necessari per a la continuació de l’obra. En la construcció de les naus aplicà tots els seus coneixements i experiència d’arquitectura i construcció, i tingué la gran intuïció que la informàtica ajudaria en el coneixement i el desenvolupament del projecte original i en el tall mecanitzat de la pedra, d’una forma pionera al món. Era la seva manera de treballar, amb determinació, audàcia i tenacitat per assolir els objectius, amb esperit positiu, obert i innovador, i amabilitat.

Durant la infància i la joventut Jordi Bonet creixé en l’escoltisme, que considerava una escola de vida. Més tard, dirigí el moviment amb tenacitat a Catalunya i a l’Estat i liderà durant uns anys l’escoltisme mundial catòlic, tasca en la qual l’ajudà molt el seu coneixement de llengües i la seva capacitat d’acollida i de relació amb tothom.

Les seves conviccions fermes, basades sobretot en la fe cristiana i en l’estimació pel país i la confiança plena en el seu futur, guiaren la seva trajectòria i el portaren a prendre compromisos en la direcció d’entitats rellevants, sempre assumits amb rigor, responsabilitat intel·ligència, actitud de servei i bones idees. La seva gran curiositat el portà a conèixer la història, que es delectava explicant per a gaudi dels qui l’escoltàvem. Coneixia bé també la geografia, que ensenyava des dels cims que pujava.

Com a arquitecte construí molts edificis, entre els quals algunes esglésies on s’atreví a projectar seguint les formes corbes en tres dimensions que Gaudí proposava per al futur de la Sagrada Família. En la seva obra s’observa una austeritat en els materials i espais, i l’ús de nous materials quan calia, a part d’un coneixement del treball del paleta. Els clients valoraven com treia el màxim profit de l’espai. Amant d’escoltar música i de l’òpera, estudià amb rigor l’acústica als espais arquitectònics, que aplicà en auditoris com per exemple el del Vendrell i el de Tortosa.

Era molt sensible amb totes les expressions de l’art i amb la participació dels artistes en l’arquitectura. Ajudà a crear l’estructura de la Generalitat com a primer director general de Patrimoni, i fou president de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, a la qual donà un impuls. A l’Església, fou nomenat membre del Consell Pontifici per als laics, i hi participà activament. Assumia tots els seus càrrecs amb dedicació i alt concepte de responsabilitat.

Continuar la Sagrada Família volia dir treballar en molts camps per fer-ho possible. Trià els col·laboradors que considerava adients i els constructors paletes experimentats que es podien implicar en el projecte. Confiava en tots ells, en valorava la feina i hi treballava braç a braç. En els anys de polèmica entorn de la continuació de les obres de la Sagrada Família es prodigà a difondre el projecte en visites al Temple –era difícil seguir-lo pujant les escales amb la seva proverbial energia–, conferències arreu i explicacions a personalitats a les quals es dirigia en alguna de les sis llengües que parlava.

Amb obstinació construí el conjunt de les naus i la porxada superior de la Façana de la Passió, dirigí el projecte de la Sagristia i l’inici del de les torres centrals, amb l’elecció dels artistes adients. A les naus, els seus coneixements constructius i de l’arquitectura gaudiniana el portaren a prendre l’encertada decisió de construir les voltes de la nau central amb volta catalana (després es descobrí que era la voluntat de Gaudí), amb les filades de rajola seguint la geometria, i amb trencadissos de vidre venecià entremig, d’acord amb la simbologia. Així, les voltes són un enteixinat lluminós de lluernes elegantment acolorides, que tenen com a punts culminants la volta del creuer i la sublim volta de l’absis amb el triangle daurat trinitari envoltat de blaus. Un espai pensat per Antoni Gaudí, que és possible gràcies a moltes persones i, per sobre de tots, al treball i a la perseverança de l’arquitecte Jordi Bonet.