El Lennon petit
Aquest és un any de commemoracions per a Jordi Sierra i Fabra, l’escriptor català viu amb més obra publicada –ja va pel mig miler de títols– i traduïda a altres idiomes. En pocs dies bufarà les espelmes d’uns esplèndids 75 anys i a la tardor en farà 50 que va publicar el seu primer llibre, el referencial Historia de la música pop 1962-72, un aniversari que se celebrarà a partir del setembre amb una exposició al Palau Robert de Barcelona, sobre la seva increïble vida i l’obra inabastable de Sierra i Fabra, que també inspirarà una novel·la gràfica publicada per Norma, titulada El llarg i tortuós camí. Jordi Sierra i Fabra va rebre dissabte el premi Josep Maria Francino a la Beatlemania, en el marc del Beatles Weekend de l’Estartit. El premi, lliurat en un acte informal a la plaça Beatles, consisteix en un quadre en què s’insereix un single original del grup britànic. Per pura i màgica casualitat, el single que va tocar a Sierra i Fabra va ser The Long and Winding Road...
Com va recordar després en un acte a la sala del Bell Racó, realment el camí de Sierra i Fabra ha estat llarg i tortuós: un fill de família humil barcelonina, tartamut i amb una mestra que li deia de males maneres que mai no seria escriptor –la seva vocació des que, amb deu o dotze anys, escrivia novel·les, algunes de 500 pàgines– i un pare que tampoc pensava que es pogués guanyar la vida escrivint, fins que li va portar la seva primera nòmina com a director de Disco Express –la primera revista que va analitzar seriosament el rock a l’Estat espanyol– i va veure que era molt superior a la seva.
Tot i que Sierra i Fabra va ser un pioner de la premsa rockera, també al capdavant de revistes com El Musical i Popular 1, per a ell la seva etapa musical va ser “un parèntesi” que va acabar quan, als trenta anys, va decidir dedicar-se a escriure narrativa i a viatjar, les altres seves grans passions juntament amb el cinema. Tot i així, molts encara el recorden pel seu passat rocker, que inclou un ampli capítol beatlemaníac: no només és autor de diverses biografies i un diccionari sobre el grup i John Lennon –al seu “germà gran” li va dedicar també la novel·la El jove Lennon–, sinó que els va arribar a conèixer gairebé tots, sobretot Harrison, però no Lennon. Encara li pesa no haver-ho intentat quan havia tingut l’ocasió de fer-ho.