Com una bola de neu

El Festival Grec 2022 es va conjurar per convertir-se en l’accelerador de la recuperació de públic a Barcelona. Un cartell amb propostes internacionals i moltes estrenes ambicioses havia de despertar l’interès dels espectadors. Efectivament, ho ha aconseguit. I ja hi ha unes xifres comparables a les d’abans de la pandèmia. El director del festival, Francesc Casadesús, i el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí, celebraven que el programa Grec Montjuïc sumés 48.548 espectadors (un 80% rodó) i que en la programació al Grec Ciutat, que va començar amb aforaments molt baixos, el nombre d’espectadors hagi anat augmentant fins al punt de decidir prorrogar fins entrat l’agost peces tan diferents com el musical Immersive next to normal o la comèdia de Marta Buchaca Quant temps em queda al Goya. Es calcula que la xifra d’entrades venudes al Grec Ciutat s’acostarà a les 59.331, amb una ocupació del 61%. Si se sumen les programacions (Montjuïc i Ciutat), la mitjana queda en un digníssim 68%. En total, 114.316 espectadors, si s’hi afegeixen els prop de 7.000 inscrits en activitats paral·leles de tipus molt divers, com ara els 194 programadors internacionals i de l’Estat espanyol que podran donar més empenta als projectes creatius dels futurs festivals Grec.

Casadesús està molt satisfet d’una edició que ha rejovenit l’edat de la platea (40 anys de mitjana). Després dels carnets de biblioteques, l’altre canal en què s’han venut més entrades reduïdes és el dels joves, que han superat en nombre d’entrades reduïdes els més grans de 65 anys. Cesc Casadesús ja prepara la propera edició (més pensada a presentar nous valors en alça cultural) perquè pugui connectar millor amb el sector més juvenil del públic del Grec. Però la gran voluntat del festival és que els espectadors que han anat per primer cop al Grec (60%) hi tornin i vagin fidelitzant la visita amb un segon espectacle que els porti a una proposta diferent: que de l’amfiteatre Grec se salti a una sala, per exemple. Per a Martí, el mèrit de Casadesús és que ha sabut cosir interessos i fer ciutat. Per això, el director creu que la feina del Grec és presentar artistes que interessen (“encara que no omplin”) i que després els contracti un teatre, com és el cas de Thiago Rodrigues, que ja estarà al cartell del Lliure aquest curs.

Per primer cop, Casadesús considera un èxit la proposta a la plaça Xirgu, que permet ser un punt de trobada del públic i amb servei dels diferents locals del Poble-sec (que es van alternant). Aquest any, s’han muntat dos espectacles per a un públic molt ampli (El gran goril·la, Maña) i una peça híbrida (Orpheus, d’Insectotròpics). Un altre dels mèrits d’aquest any és aconseguir que alguns projectes guanyadors de la beca Ciutat de Barcelona 2020 (pensada per donar aire a un sector en ple confinament) acabin pujant a escena. Títols com Hermafrodites a cavall (100% d’ocupació); Aspectes globals d’una ocupació d’Atresbandes (98%); El missioner, de La Virgueria (96%), o Grandissima illusione, de Cris Blanco (93%), demostren que tenia sentit la beca i l’espectacle. L’any que ve creixerà, com una altra bola de neu en plena canícula.