Música

La crònica

Frescor jove a Cap Roig

Els clams van deixar clar que, quan va sortir la Mariona, entre el públic assistent al concert també n’hi havia d’Eufòria.

Un públic emi­nent­ment fami­liar va gau­dir del con­cert que va ofe­rir el can­tant Miki Núñez en el Fes­ti­val de Cap Roig, dis­sabte a la nit, a Cale­lla de Pala­fru­gell. Unes gra­des real­ment entre­ga­des van con­nec­tar des del pri­mer minut amb la sim­pa­tia del can­tant, que va fer evi­dent la seva satis­facció de par­ti­ci­par en el fes­ti­val, després de, va dir, haver-hi assis­tit com a públic. I pel que fa a entre­gat, només calia veure, a tall d’exem­ple, el jove del meu cos­tat, amb accent bar­ce­loní –com la majo­ria dels assis­tents–, que es va pas­sar pràcti­ca­ment dem­peus la major part del reci­tal. La sor­presa de la nit es va pro­duir quan va sor­tir a l’esce­nari la Mari­ona, la gua­nya­dora del pro­grama de TV3, Eufòria. La Mari­ona va inter­pre­tar amb Núñez, que va ser copre­sen­ta­dor del pro­grama, la cançó de l’estiu de la cadena cata­lana, Llums de mit­ja­nit, un tema fresc i opti­mista. Els clams van dei­xar clar que entre el públic també n’hi havia d’Eufòria. En Miki, ben acom­pa­nyat per set músics, la majo­ria amics des de la infan­tesa, va saber cap­tar l’atenció, amb un so fes­tiu, amb lle­tres gens pre­ten­si­o­ses, però natu­rals, que bus­ca­ven con­nec­tar amb el públic. Un acom­pa­nya­ment a l’alçada, amb ins­tru­ments de vent, com ara el saxo i la trom­peta, ampli­fi­ca­ven el ritme. El reci­tal va ser­vir per pre­sen­tar dues cançons del que serà seu nou disc i, també, per rei­vin­di­car dues peces, va dir, molt impor­tants en la seva car­rera: Pre­fi­ero, una versió que va fer el seu grup Covers de la cançó d’Antílopez, i Una lluna a l’aigua, que forma part del disc de l’edició d’Ope­ración Triunfo del 2018. Tam­poc podia fal­tar La venda, la peça que va inter­pre­tar en el Fes­ti­val d’Euro­visó. Una sòbria esce­no­gra­fia, que no només no des­tor­bava, sinó que com­ple­men­tava l’acció; a més, uns volums amb pan­ta­lles digi­tals aju­da­ven a donar pro­fun­di­tat a l’esce­nari, posant teclats, bate­ria i vent per sobre del can­tant i les gui­tar­res, que tenien la part fron­tal per moure’s amb lli­ber­tat. També va ser molt encer­tat l’ús de colum­nes de pirotècnica. Amb aquest marc, Miki Núñez va poder cap­ti­var amb peces com ara Eterno verano, Coral de arre­cife, 10 minu­tos, Viento y vida, No m’ho espe­rava i Sin noti­cias de Gurb.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia