L’estranya bellesa del dolor

Carlos Yuli Acosta ha tornat a l’escenari postpandèmic del Festival Castell de Peralada, però no ho ha fet sota el signe de la celebració, sinó del recolliment. Ha presentat On Before, reposició d’un dels seus espectacles més personals. Va ser estrenat a Londres durant la temporada 2010/11 i l’ha reactualitzat amb la presència de la ballarina cubana Laura Rodríguez. Acosta va concebre l’obra com un ritual de dol per la mort de la seva mare i ara des d’una certa distància descriu l’angoixa que genera la pèrdua amb la necessitat catàrtica d’anar cap al lloc dels orígens.

On Before no s’aparta del classicisme. L’espectacle està integrat per vuit peces, entre les quals hi ha quatre duets i quatre solos –dos masculins i dos femenins. Les peces segueixen coreografies alienes i que en l’àmbit musical juguen a un cert eclecticisme que va d’una ària de Haendel cap a la música d’Andy Cowton. Acosta teixeix un fil d’Ariadna que tot ho posa en relació i que confereix una gran unitat a allò que en aparença pot semblar dispers.

On Before comença amb una imatge de desolació. En un racó, el ballarí es troba assegut amb el cos d’una dona morta als braços –la figura materna. Aquesta imatge es transforma en la imatge símbol que tot ho condiciona i per la qual cal obrir un viatge que condueixi, a partir d’una noció cíclica del temps, cap a la descoberta de l’espai originari i el retorn al moment de la mort. El traspàs de la mare és la pèrdua de l’origen i cal trobar la llavor fent un camí que passi per la purificació i per la força de poder afrontar la mort. No és cap casualitat que tot l’espectacle estigui marcat per l’aigua i la llum. L’aigua es fa present abans de començar amb unes gotes que cauen sobre el teló de l’escenari, la llum –una de les grans troballes de l’espectacle– és buscada constantment pels ballarins per trobar-hi la força interior, però també la manera de projectar el seu cos cap a l’assoliment d’una mística.

La recerca de la llavor que porta a l’origen està acompanyada d’un altre factor essencial com és la idea d’identitat. Acosta busca i explora la seva identitat. El camí el porta cap a moments memorables. Tot sol forceja i s’esquinça sota la llum en la peça Two –el ballarí i la llum–, d’Andrew Maliphant, o busca el joc d’afectes i desafectes com a Nosotros, de Beatriz García i Raúl Reinoso. Tot es clou amb la peça O magnum mysterium, en què un cor omple l’escenari mentre la parella torna al moment inicial de la desolació. El misteri envolta l’espectacle i el misteri crea aquella estranya bellesa del dolor.