Un romàntic ‘punky’
Caçadora i pantalons negres i vambes de color rosa. Dani Martín va revolucionar dimarts Cap Roig amb un concert molt intens marcat per la interacció constant amb el públic. El popular cantant madrileny, que es va donar a conèixer fa vint anys amb El Canto del Loco, no va decebre els seus seguidors i va oferir al públic del festival una proposta rockera i nostàlgica, com és habitual als seus concerts. Amb la segona cançó, Volverá, tot el públic ja era dret, cantant i movent els braços al ritme que marcava Martín. Cantant i guitarrista banyats per una llum rogenca i un àngel a l’enorme pantalla de darrere l’escenari: la combinació dels elements va provocar l’abstracció dels espectadors i la immersió en el món del sad boy de mirada penetrant i veu inconfusible. En diverses ocasions el vocalista va renyar la petita part del públic que estava assegut: “Llevamos un año sentados!” L’artista va parlar una mica dels orígens de la seva antiga banda i va mostrar el seu agraïment a tots aquells que l’han ajudat a arribar fins on és ara. Explica que mai s’hauria imaginat que un “chaval” d’Alalpardo que vivia en un bloc de pisos de protecció oficial i que volia ser pallasso acabaria actuant al mateix escenari on va actuar el magnífic Sting el dia anterior. Va explicar que la banda, com moltes parelles, no va acabar funcionant i va cantar No, no vuelve, una balada trista que comença amb els mateixos acords que Zombie de The Cranberries i que parla de manera molt emotiva de “las zapatillas que solia utilizar”. Acaba la cançó i dona les gràcies a tothom per ser allà, sent conscient que la majoria hi són per El Canto de Loco. “Yo tuve una banda que ahora es vuestra.” Tot seguit un noi crida “Dani, eres mi padre!”, ell el busca i quan el troba entre el públic se’l mira amb cara de decepció i diu “Mi hijo no llevaría camisa”. Els músics més destacats de la nit van ser els guitarristes Paco Salazar i Roberto Labella i el teclista Iñaki García. Dani Martín va donar les gràcies al públic per haver anat a veure un concert amb guitarres, entre aplaudiments provinents d’un mar de camises blaves i roses i caps molt ben pentinats.
