Cultura

Tot el que et cal saber sobre les ‘fake news’

Nereida Carrillo ofereix a ‘Fake Over’, il·lustrat per Alberto Montt, un manual didàctic i exhaustiu per aprendre a verificar les informacions del món virtual

Nereida Carrillo fa cursos i projectes per fomentar l’educació mediàtica

El terme fake news, que es pot traduir com ‘notícies falses’, és força conegut, lamentablement, perquè són notícies que volen passar per bones. Sovint, una informació pot ser falsa partint de la ignorància, dels errors que es perpetuen per l’efecte cadena de les xarxes socials que les escampen. Darrere les fake news, però, hi ha una mala intenció que obeeix a interessos polítics, econòmics, d’odi cap a un col·lectiu o persona o producte, i menteixen i falsifiquen sense cap escrúpol.

Hi ha sistemes per verificar les informacions que consumim. D’això ens parla Fake Over, que Flamboyant treu al carrer el 15 de setembre. L’autora del text és Nereida Carrillo i Alberto Montt, de les abundants il·lustracions.

Tot i que el format és aparentment per a lectors adolescents, i això està bé perquè d’ells depèn la qualitat de la informació del futur i del que escampen les xarxes socials, el cert és que qualsevol adult pot aprendre i aclarir dubtes gràcies a la rigorositat, didactisme –amb un nivell exigent– i exhaustivitat amb què està ideat.

Nereida Carrillo és doctora en comunicació i periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, periodista, investigadora i docent. Ha impulsat Learn to Check, un projecte educatiu en obert que ensenya a verificar i promou l’esperit crític per combatre les fake news. Fa cursos i projectes per fomentar l’educació mediàtica i, ara, ha publicat aquest llibre, que recull bona part dels coneixements en què s’ha especialitzat.

“Què són, les fake news? Qui les crea? I, sobretot, amb quin propòsit? A les xarxes socials trobem diàriament imatges i vídeos manipulats, teories de la conspiració, deepfakes (vídeos hipertrucats) i bots que ens la intenten jugar. A més, podem ser-ne còmplices sense saber-ho i contribuir al caos de la desinformació, perquè no tenim les eines necessàries per verificar què és cert i què és mentida”, afirma Carrillo.

Aquest llibre, doncs, és un manual per aprendre a verificar la informació i convertir el lector en un caçador de mentides. Inclou alguns tests per posar a prova el que el lector sap, o no, i està dividit en vuit capítols. Així, podem aprendre a identificar notícies falses; conèixer què són, d’on surten i com es generen les teories de la conspiració; saber detalls d’algunes grans mentides de la història; detectar quan la ment ens enganya o com es camuflen les farses; plantejar-nos si els periodistes sempre diuen la veritat; conèixer mètodes per fer verificacions; posar en dubte les xifres, que també poden mentir; saber com ens poden enganyar amb fotografies, vídeos i documents sonors, qui hi ha darrera d’un web i, entre d’altres temes, qui és qui a internet.

Tot acompanyat de glossaris pràctics amb les definicions i exemples de cada cas, la majoria de termes anglosaxons, com ara clickbait, phishing, fact-cheking, hater, shallowfaes, astroturfing, deepfake... Però també molts de catalanitzats, com ara infodèmia, “la sobreabundància informativa que ens fa difícil accedir a la informació contrastable i valuosa quan ens cal”.

Entre les moltes dades, conceptes, tècniques, pàgines serioses on consultar, etcètera, que ofereix Carrillo, hi ha explicacions especialment diàfanes: com es construeix una teoria de la conspiració?

Cita els terraplanistes –que sembla mentida que encara n’hi hagi– i els que neguen l’arribada dels nord-americans a la Lluna el 1969, però també temes més actuals que segueixen aquesta fórmula: “un personatge o una entitat poderosa + una idea extravagant + un objectiu plausible = teoria de la conspiració”. Un exemple: “Les companyies tecnològiques volen controlar-nos a través de les nostres dades + Bill Gates va crear el gegant tecnològic Microsoft + el 2015, a Vancouver, Gates va afirmar que, en el futur, un virus infecciós podria matar més gent que una guerra + el 2019 es va detectar un virus molt infecciós a la Xina que ha matat milions de persones = Bill Gates ha creat el coronavirus per implantar-nos un xip amb la vacuna i controlar el món sencer!”

El disseny també s’ajusta perfectament a les necessitats i el dinamisme del text i les il·lustracions del xilè Alberto Montt afegeixen el toc de qualitat artística i visual que ho arrodoneix tot.

Si no voleu quedar enrere, si no voleu formar part del ramat dels desinformats, Fake Over és un manual molt recomanable per aprendre i que costi una mica més que ens enredin en el món digital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.