exposició
Per ficar el nas als replecs del cervell
El CCCB acull l’exposició Cervell(s), comissariada per Emily Sargent i Ricard Solé, que combina anècdotes –com ara que un científic va robar el cervell d’Einstein per buscar on tenia la genialitat– amb robots, experiments, il·lusions òptiques i instal·lacions artístiques per explicar-nos què sabem i què no del cervell. Perquè el nostre cervell sempre ha estat una font d’incògnites que l’art, la ciència i la filosofia han intentat respondre. L’exposició parla de temes com ara la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. Ho fa a través de 300 peces entre les quals hi ha disset instal·lacions d’art contemporani, obres audiovisuals, peces històriques i resultats de projectes de recerca científica.
La Belle Époque en cromos
EVA VÀZQUEZ
“Part de la feina del novel·lista és convertir un petit rumor, encara que sigui fals, en una realitat resplendent”, escriu Julian Barnes a L’home de la bata vermella (Angle), i aquest és el tracte que proposa en el fris formidable que és aquest llibre presidit pel retrat que John Sargent va pintar del metge de moda de la Belle Époque, Samuel Pozzi, “un home assenyat en una època forassenyada”, però organitzat com un àlbum de cromos, els que el comerciant Felix Potin regalava amb les seves xocolatines i per on desfilen les celebritats de la fi de segle. Només en mans d’un prestidigitador com Barnes podia sostenir-se un quadre com aquest, en què conviuen el refinament i la podridura, la ginecologia i la neurosi.
Una obra mestra que encara ressona
XAVIER CASTILLÓN
El 30 de novembre del 1982, aviat farà 40 anys, Michael Jackson va publicar Thriller, el sisè àlbum d’estudi en solitari del petit dels Jackson. Produït com el seu brillant predecessor, Off the Wall (1979), per Quincy Jones, Thriller es va convertir en tot un fenomen musical i social, amb set singles que van ser èxits mundials: The Girl is Mine, Billie Jean, Beat It, Wanna be Startin’ Somethin’, Human Nature, P.Y.T. (Pretty Young Thing) i Thriller, que, a més, va revolucionar el món dels videoclips. La influència de Thriller és evident en el pop i el R&B actual. Sense ell no hi hauria Beyoncé.