Nil Moliner a Porta Ferrada. Per no oblidar

El cantant barceloní Nil Moliner no oblidarà mai el concert del dijous 18 d’agost a Porta Ferrada, que es va salvar gràcies als seus devots seguidors.

El Guíxols Arena era ple com el dia anterior per l’actuació de Nathy Peluso, però el públic era d’un perfil una mica diferent. Hi havia molta gent jove, però també moltes famílies: dijous, el concert era més kid-friendly.

El cantautor, que ja s’ha consagrat com una de les estrelles que més estan brillant dins del panorama del pop espanyol, s’ha dedicat a la música des dels 12 anys, amb cançons pròpies i versions d’altres artistes. El que el va catapultar, però, va ser la publicació del seu primer disc, l’any 2020, titulat Bailando en la batalla, que va arribar a la segona posició en el rànquing d’àlbums més venuts a Espanya. El 2021 va llançar el seu segon LP, Un secreto al que gritar, que el va consolidar com un dels artistes més importants del pop estatal.

L’optimisme i l’energia que transmet la seva música han tingut molt èxit en uns anys en què tothom necessitava aquest raig de llum i de positivitat. Per celebrar l’arribada del seu segon LP i la tornada de la música en directe, Moliner va començar el Nuestra Locura Tour.

No hi ha dubte que assistir a un dels concerts del jove artista és una explosió d’emocions, però el de fa dos dies a Porta Ferrada va ser, probablement, el concert que més recordaran tant el cantant com els seus seguidors.

Després de cinc cançons en què tot semblava funcionar a la perfecció, en què vèiem una banda enèrgica, vestida de blanc i rosa, amb barrets bucket, granotes tie-dye, pirotècnia, coreografies fàcils de seguir i moltes ganes de ballar i saltar, va arribar la cançó Déjame escapar i, quan faltaven vuit compassos per al final, se’n va anar el so. Els músics, perplexos, es van esperar sobre la tarima, va semblar que es resolia la incidència i van començar amb la cançó següent, Cien por cien. Poc després de començar, va tornar a caure el so, que més tard vam saber que va ser causa de la caiguda de la taula de monitors de la banda. Van cantar Libertad amb el públic cridant a ple pulmó i l’organització del festival va anunciar que hi hauria una pausa per solucionar els problemes tècnics.

Mentre els equips tècnics de la banda i del festival treballaven plegats per substituir l’equip de so per un del Porta Ferrada, el públic cantava a cappella els grans èxits del cantant, i aconseguia, d’aquesta manera, capgirar la situació.

Quaranta minuts més tard, va tornar a aparèixer la banda amb un repertori i un format adaptats a la situació. Sorprenentment, la segona part del concert va tenir una molt bona rebuda del públic i els espectadors van poder gaudir de deu cançons més. El concert, per tant, es va poder acabar amb normalitat i el públic va marxar cap a casa amb bones sensacions i amb el record d’un concert que no oblidaran mai.