Mor el fotògraf nord-americà William Klein

El fotògraf nord-americà William Klein, retratista clau dels carrers de Nova York, París i Roma a la segona meitat del segle XX, va morir dissabte passat a París als 94 anys, va anunciar aquest dilluns la seva família en mitjans locals.

Klein, internacionalment reconegut per les seves fotografies urbanes i el seu treball en la moda i el cinema, va morir “tranquil·lament” deixant darrere seu reportatges que van marcar el fotoperiodisme com el llibre Life is Good & Good for You in New York, dedicat al seu ciutat natal, Nova York.

Com anys més tard va passar amb Els americans, de Robert Frank, el llibre va ser publicat gràcies a un editor francès pel rebuig als Estats Units, on el seu treball no va començar a ser reconegut fins als anys 80 del segle passat.

El seu estil lliure, amb què va aconseguir que les seves instantànies semblés preses gairebé per casualitat, va començar a destacar a la dècada dels anys 50 amb imatges que denoten els impulsos i la violència del carrer i que van desafiar els principis establerts sobre l’enquadrament, la il·luminació o la nitidesa.

Allunyant-se dels preceptes de la dècada, Klein es va atrevir a provocar les persones que retratava, fent-les riure o reaccionar davant l’objectiu, com va passar amb una de les imatges més famoses, la d’un nen apuntant a la càmera. “Li vaig dir: Fes el dolent!”, va explicar en una entrevista a Le Monde el 2005.

En el terreny de la moda, les seves fotografies van cotitzar al mateix preu que altres grans talents de l’època com Helmut Newton, Irving Penn i Richard Avedon, encara que Klein va ser més irreverent i va durar poc a la indústria. París es va convertir més endavant en la seva ciutat de residència, on aquest fill d’hongaresos jueus, nascut el 1928 a Manhattan, va seguir treballant en l’art i la política. També va tenir entrada al món del cinema en pel·lícules com Who are you, Polly Magoo? (1966) i el seu documental Lluny de Vietnam.

El cinema va començar com una afició després de treballar com a assistent per a Federico Fellini a Les nnits de Cabiria (1957), durant les quals va aprofitar per retratar Roma, sobretot pel costat menys turístic, guanyant l’afinitat de Pier Paolo Pasolini, que va escriure els textos del seu llibre Roma. “Roma és una pel·lícula i Klein l’ha dirigit”, va dir llavors un altre gran director italià de l’època, Federico Fellini.

La seva personalitat d’agitador el va acompanyar també els darrers anys, quan va seguir presentat el seu treball per galeries de mitja Europa despatxant, si calia, periodistes i admiradors i parlant sense embuts de la situació política al seu país natal. Vam poder veure una gran mostra del seu treball a la Pedrera de Barcelona l’any 2020.