Música
Morcheeba
GRUP BRITÀNIC DE POP ELECTRÒNIC
“A internet la música no té misteri”
El grup britànic Morcheeba havia d'actuar aquesta nit al festival In-Somni, però el grup ha cancel·lat l'actuació per desacord amb el canvi d'ubicació, de Sarrià de Ter a Banyoles
Morcheeba, el duet format pel multiinstrumentista Ross Godfrey i la cantant Skye Edwards –va marxar Paul, el germà d’ell, i ella va tornar després d’uns quants anys fora del grup– havia d'actuar avui a La Nau de Banyoles dins del Festival In-Somni, però el grup ha cancel·lat l'actuació per "motius tècnics" relacionats amb el canvi d'ubicació del festival, que s'ha traslladat del parc de la Coope de Sarrià de Ter a la sala La Nau de Banyoles per la previsió de pluges. Morcheeba va publicar el 2021 el seu últim àlbum, Blackest Blue : un disc d’elegant pop electrònic, del qual estan llançant moltes remescles a càrrec de diferents productors. Parlem amb Ross.
En 25 anys el vostre so no ha canviat gaire. Estàs d’acord amb aquesta apreciació?
Encara sonem com Morcheeba, estic d’acord amb això. La música en general no ha canviat en dècades, estàs d’acord amb aquesta apreciació? Si compares com va canviar la música en els 25 anys anteriors al 1996 i en els 25 posteriors, veuràs de què parlo. L’última revolució va ser el hip-hop en la dècada dels vuitanta i des de llavors hi ha hagut canvis, però res important. A més, ens agrada el nostre so, i canviar-lo radicalment seria una estupidesa. Si els Rolling Stones fan un nou disc, els seus fans esperen que facin rock and roll, no dub step o techno.
En el noranta us van situar dins l’escena ‘trip-hop’. Us agradava?
Teníem el nostre propi so i compartíem similituds i influències amb les bandes de trip-hop, així que vam utilitzar aquesta etiqueta per aconseguir un contracte, ja que les discogràfiques i els mitjans pensaven que estava de moda. Però en el nostre segon àlbum, Big Calm, només estàvem fent el que volíem, que era escriure cançons clàssiques i produir-les d’una manera eclèctica moderna. Llavors ens emprenyava que ens diguessin que fèiem trip-hop, però ara ho recordem amb afecte.
Com és el vostre espectacle?
Som cinc músics: veu, guitarra, baix, teclats i bateria. Ens agrada divertir-nos i fer que el públic canti i balli. Toquem una barreja de velles i noves cançons. I ens adaptem a l’entorn: si toquem en un gran festival a l’aire lliure hi ha més energia, generalment, que en un teatre amb el públic assegut.
Quines cançons no fallen mai?
Sempre toquem Trigger Hippie, The Sea, Rome Wasn’t Built in a Day i moltes de les favorites dels fans, però també interpretem temes menys coneguts i alguna versió sorpresa.
Heu influenciat grups actuals?
De vegades notes similituds, però en realitat no hi veig cap influència directa. Tenim una barreja tan gran d’estils que és difícil de precisar.
Vau vendre milions de CD. Us heu adaptat als nous temps?
Sí. L’streaming té els seus beneficis, com el fàcil accés a milions de cançons i artistes, però és una pena que les plataformes no paguin gaire bé a aquests artistes. I com a amant de la música, trobo a faltar l’emoció de buscar un disc rar en vinil. A internet la música no té misteri.
Heu tocat sovint a Catalunya.
És un dels meus llocs favorits des dels primers concerts a Razzmatazz, als anys noranta. Aquí he trobat gent molt artística i apassionada. M’encanta llogar un cotxe i conduir per la costa fins a Begur, Tamariu i el cap de Creus. Hi vinc sovint amb la família i visito vells amics.
Com ha anat la pandèmia i quins plans de futur teniu?
Realment vaig gaudir dels bloquejos. Era la primera vegada en 25 anys que no passava la major part de l’any de gira, així que vaig gaudir l’oportunitat de quedar-me a casa amb la família i, de fet, vaig poder produir el disc Blackest Blue en el meu temps lliure, sense haver de preocupar-me per volar. Tot això m’ha fet voler passar més temps a casa. En el futur crec que inevitablement anirem reduint la velocitat a mesura que envellim, però sempre gravarem i tocarem música en viu.
Per què creus que Morcheeba passarà a la història de la música?
L’última banda que es manté generalment es recorda amb afecte. La meva banda favorita és Dinosaur Jr, que pràcticament és l’última banda grunge que continua de gira, i probablement són més famosos ara i toquen per a multituds més grans que a principi dels anys noranta. Així que el meu pla és fer el mateix: continuar fins que totes les altres bandes de trip-hop es rendeixin [riu]. Resistència, aquest és el nom del joc.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
