Música

Crítica

música

La màgia de Dudamel

Amb Dudamel sempre hi ha espai per a la màgia i la inefabilitat

No sabria discernir l’articulista si quan el director i compositor Gustav Mahler (1860-1911) va assegurar que a les seves simfonies els caldria el seu temps d’assimilació ho deia o bé com a consol per la recepció tèbia de la seva música o bé com un pressentiment absolut del que acabaria passant. El meu temps encara ha d’arribar, es diu que deia. Ja fa molts anys que el temps de Mahler ha arribat i, sense anar gaire lluny, les tres temporades dels tres equipaments de Barcelona han apostat cadascuna per una simfonia mahleriana per al seu concert inaugural: la quarta a L’Auditori, la primera al Palau i, aquest dimarts, la novena al Liceu. I quina novena! El mediàtic, però per sobre de tot talentós, Gustavo Dudamel va oferir una autèntica lliçó mestra del que significa i vol dir aquest sublim i misteriós art de la direcció orquestral al capdavant de l’Orquestra de Paris. I ho va fer amb el vessant orquestral en què ell se sent com un peix a l’aigua i un compositor que té perfectament calibrat i del que, a poc a poc, ja el podem considerar com un important director mahlerià. Bé, és veritat que els elements autobiogràfics, d’autèntica tragèdia personal i que, en el cas de la simfonia n:9, composta en els seus darrers anys de vida, agafa forma de cant de cigne, més enllà dels sempre complexos i polèmics fragments de la desena, en la lectura de Dudamel queden més diluïts. Dudamel aposta per dissenyar, planificar, jugar amb els plans sonors, les gradacions dinàmiques i n’ extreu un resultat de molts quirats d’una orquestra més avesada al gènere operístic que no pròpiament simfònic. Però amb Dudamel sempre hi ha espai per a la màgia i la inefabilitat. Una prova? El minut llarg de silenci en finalitzar el quart moviment que va fer emmudir, literalment, el Liceu. La màgia de Dudamel havia fet acte de presència.

Orquestra de l’Òpera de París
Director: Gustavo Dudamel
Gran Teatre del Liceu, 20 de setemebre de 2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen