El català del molí roig
Les Bernardes dedica una exposició a Josep Oller i Roca, l’artífex de les sales d’espectacles parisenques Moulin Rouge i Olympia, que va morir fa cent anys
París era una festa. Així la va batejar Ernest Hemingway, i si hi ha un símbol que l’ha marcada amb aquesta fama d’oci nocturn al llarg dels temps sens dubte aquest és el Moulin Rouge, la sala d’espectacles més famosa de la ciutat i del món sencer. El que no tothom sap és que el seu fundador va ser el terrassenc Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839-París, 1922), un dels empresaris més reputats de la nit parisenca, que va rebre el sobrenom de Napoleó de les Atraccions i va ser considerat a l’època com el “ministre de la diversió pública sense cartera”. Se’ls va guanyar a base de fundar alguns dels negocis de més èxit del París de finals del segle XIX i principi del XX, i no només pel popular cabaret, sinó per impulsar altres iniciatives, com ara la sala Olympia, el primer parc d’atraccions Montaignes Russes, les Fantaisies Oller i l’hipòdrom Saint-Germain, a més de ser el primer a aplicar a l’Estatt francès el pari mutuel, un sistema d’aposta que s’usava en les curses de cavalls.
Amb motiu del centenari de la mort d’aquest català il·lustre –que està enterrat al cementiri de Père-Lachaise en una tomba on diu “La seva intel·ligència igualava el seu cor”–, l’Espai de Cultura Contemporània Les Bernardes de Salt li dedica una exposició a partir d’un plantejament que posa en relació les diferents disciplines. Perquè, a més d’empresari que va saber transformar els guanys econòmics en un món màgic per a la diversió parisenca, Oller va esdevenir per mèrits propis un dels principals personatges del París de la Belle Époque, que va mantenir relació amb personatges com ara Wilde, Zola, Maupassant, Casas, Rusiñol, Utrillo i Picasso, entre molts d’altres. Però si un artista destacava entre les amistats del terrassenc era Henri de Toulouse-Lautrec, a qui Oller va encarregar gran part dels cartells publicitaris del Moulin Rouge. També ho va ser de Jane Avril, la ballarina de cancan que apareix als cartells publicitaris del pintor, molts encarregats per Oller.
Que Oller era una visionari queda clar a la mostra: una persona més d’idees que de gestió i que, quan posava en marxa un tema, aviat buscava en qui delegar, excepte en un dels projectes que el van mantenir més ferm, quan va tirar endavant els Jardins de París, al costat dels Camps Elisis, amb representacions de comèdies, revistes, pantomimes i quadres andalusos.
Per complementar l’exposició, s’ha editat un llibre titulat Josep Oller i Roca. L’home del Moulin Rouge, amb tres textos elaborats per Susanna Portell, Glòria Bosch i un inèdit literari de l’escriptor Martí Gironell. L’exposició s’ha muntat amb la col·laboració, entre d’altres, de l’Arxiu de Terrassa i es pot visitar fins al 12 de novembre.
I el vermell de Massegú
També de vermell tracta una altra de les mostres que acull Les Bernardes, en aquest cas la proposta artística de l’artista multidisciplinari Edgar Massegú, Red line, centrada en el canvi climàtic i els límits de la democràcia. Art i vida i les connexions entre el que és micro i el macro.