Ofici sense subtileses

El Quartet Casals, amb la col·laboració del violoncel·lista alemany Eckhard Runge, va demostrar a Santa Maria de Vilabertran, en el cinquè dels concerts de la divuitena Schubertíada, la seva solidesa com a formació de cambra en oferir un concert dedicat a Boccherini i Schubert.

Ja a la primera part, amb Quintet en mi major, op. 11/5 i Quintet en do major, op. 30/6, La Musica Notturna delle strade di Madrid, de Luigi Boccherini, van deixar palesa que la de Vilabertran seria una interpretació en què optarien per donar caràcter a la música més que no pas expressar-ne el sentit orgànic. Els instrumentistes van demostrar una bona compenetració i complicitat, però aquesta vegada van estar sobretot al servei de buscar varietat de sonoritats i dinàmiques, com les que van exhibir en l'enginyós Quintet en do major. També van oferir una interessant lectura del famós minuet del quintet en mi major.

A la segona part, amb Vera Martínez al primer violí, els intèrprets van oferir Quintet per a cordes en do major, D 956, op. Posth. 163 (1828), de Franz Schubert, segurament l'obra cabdal en la creació cambrística del compositor austríac, tal com escriu el musicòleg anglès Alec Robertson: “Tota la música de cambra de Schubert és com una preparació per a aquest quintet, que és la seva obra mestra i potser la millor de totes les seves obres per la seva gamma d'emocions, qualitat del material i perfecció de la forma”.

Característiques que els músics van deixar parcialment diluïdes en una versió molt intensa però en què no van arribar a connectar les diferents atmosferes emotives que anaven extraient de la partitura, i això va afectar la direccionalitat del discurs i va deixar erms de significat els contrastos, que anaven provocant una desfiguració en la construcció formal de l'obra. Tot i això, van saber arribar a un públic que els va agrair amb calidesa i sinceritat la intensitat i el bon ofici que van imprimir a les obres interpretades.