Cultura

Les promeses desateses

Editorial Les Hores tradueix ‘La promesa’, premi Booker del novel·lista sud-africà Damon Galgut

“Els nous problemes de Sud-àfrica estan més centrats en la classe social que en la raça”

El premi Booker sud-africà Damon Galgut, guardonat amb l’edició del 2021, va visitar Barcelona per presentar-hi la novel·la La promesa –traduïda al català per Àfrica Rubiés per a Les Hores– i participar en el cicle Literatura en Trànsit, que convoquen les biblioteques del districte d’Horta Guinardó, on va ser presentat per Antonio Lozano.

Nascut a Pretòria el 1963, Galgut és un dramaturg i novel·lista que viu a Ciutat del Cap. Va escriure la seva primera novel·la d’adolescent i des d’aleshores ha publicat nou novel·les, que han estat guardonades amb importants distincions de la crítica, com ara La promesa, guanyadora del Booker. La novel·la és un fresc al voltant de l’àmbit de la família Swart, propietaris d’una granja als afores de Pretòria. L’autor m’explica que el seu avi era un jutge que aplicava les lleis segregacionistes. La generació més jove de la novel·la detesta el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. A la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia... però d’alguna manera, a mesura que passen les dècades i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense acomplir-se. Li pregunto a Galgut a l’entrevista si el tema gira entorn del pecat, de la promesa no realitzada, que actua de detonant: “Sense cap mena de dubte hi ha injustícia per una promesa incomplerta, però jo no pensaria en termes de pecat perquè tindria connotació religiosa. Alguns crítics van entendre que el llibre parlava d’una maledicció, d’una mena de càstig per haver trencat una promesa”. Acostumat a relacionar la seva obra amb la realitat sud-africana, li exposo si és el càstig que ha perseguit la seva societat: “Potser sí, però ho veig com un fracàs polític.” Em respon que la societat que va virar de l’apartheid al domini dels negres ha produït paradoxes en aquesta societat. “Moltíssimes. Abans era il·legal que un blanc i un negre compartissin seient al banc d’un parc o que tinguessin una relació íntima. O fins i tot que fossin amics. Això ha canviat, però el substrat del que no ha canviat són les divisions entre classes. Els nous problemes de Sud-àfrica estan més centrats en la classe social que en la raça, tot i que les divisions de classe segueixen molt a prop les relacions racials. Per tant emmascaren els problemes perquè la gent només veu la divisió per races.” La segregació és un dels temes de La promesa, però la novel·la és també un exercici de síntesi d’alta literatura.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Juana Dolores contraposa el poder feminista amb la misogínia a ’*HIT ME IF I’M PRETTY*’

Salt

Feliu Elias, tres en un

barcelona

Les Bernardes es regenera per al seu 40è aniversari

Salt

L’audiovisual jove de Reteena, a la Fabra i Coats

Barcelona

Un tiberi compartit

BARCELONA
Crònica

De misèria i por

Barcelona
cinema

‘La pantalla andina’, prop del cel i arrelats a la terra

Barcelona
Cinema

Jaume Figueras rebrà el Gaudí d’Honor 2023

Barcelona

Premien l’obertura dels teatres de Leòpolis i Odessa, a Ucraïna

BARCELONA