Cati Salazar pinta els paradisos d’Aurora Bertrana

L’artista Cati Salazar (Barcelona, 1966) exposa fins al 21 d’octubre, a la sala pati del Centre Cultural La Mercè de Girona, la mostra pictòrica Aurora i Catalina –Bertrana i Salazar–, que es va inaugurar fa pocs dies en el context de la Setmana dels Bertrana, els Premis Literaris de Girona. Catalina és ella mateixa i Aurora és l’escriptora Aurora Bertrana (1892-1973), filla de Prudenci Bertrana, la qual es deia de segon cognom Salazar: l’Aurora era cosina de l’avi de la Cati. A través d’aquest vincle familiar, Cati Salazar es va interessar per la figura i l’obra d’Aurora Bertrana, especialment pel seu llibre Paradisos oceànics, en què deixa testimoni de la seva llarga estada a l’illa de Tahití, a la Polinèsia Francesa, del 1926 al 1929. Els “colors, olors, sons i emocions” descrits per Bertrana en aquest llibre, els ha plasmat Salazar en una sèrie de quadres de diferents formats –els més grans, per reflectir la immensitat de l’oceà–, pintats en molts casos sobre fusta natural, per reforçar la idea d’un art més primitiu i pròxim a la natura. “La natura sempre té molta influència en la meva obra, però aquí a través de la visió d’una altra persona, com si fos una cadena d’expressió”, explica Salazar, que afegeix que els quadres tenen “molta història a sota”, perquè s’hi acumulen diverses capes pintades amb diferents tècniques i materials: la pintura acrílica, la cera a l’oli, el pastel, etc.