Arts escèniques

Crònica

fira mediterrània

Multiplicar oportunitats

El premi Delfí Colomé amplia dotació (de 10.000 a 26.000 euros) i còmplices de gira

La Fira Medi­terrània d’enguany ha estat una feliç i fèrtil tro­bada. La pri­mera edició sense res­tric­ci­ons per la covid ha permès aga­far aire i poder donar vol­tes àmplies i sug­ge­ri­do­res. Man­resa és el marc de la fira estratègica de Cata­lu­nya més àmplia quant a dis­ci­pli­nes (va del car­rer a la dansa, el tea­tre, el circ, l’expe­ri­men­tació, la música, i el folk­lore i la història). Aquesta edició ha regat el futur d’opor­tu­ni­tats. Bona prova d’això és l’acti­vació defi­ni­tiva del pla d’impuls a la dansa d’arrel (que se suma als suports a la cre­ació de l’obra­dor d’arrel) i la recu­pe­ració del premi Delfí Colomé. Aquest guardó amplia la dotació de 10.000 a 26.000 euros per aixe­car la pro­ducció i amplia la llista de còmpli­ces (a més de l’És Dansa, Dansàneu, Sismògraf i Fira Medi­terrània, també s’hi afe­girà el Dansa Metro­po­li­tana i el Mer­cat de les Flors). Montse Colomé, balla­rina pro­fes­si­o­nal (i ger­mana de qui dona nom al premi), adver­tia els mem­bres de les colles de dansa tra­di­ci­o­nal que s’afa­nyes­sin, perquè és una con­vo­catòria que atraurà un gran nom­bre de coreògrafs con­tem­po­ra­nis, amb tota segu­re­tat. De fet, també es busca això: empel­tar con­tem­porània i arrel. Les opor­tu­ni­tats brin­den la lec­tura àmplia de l’arrel, fent que rebro­tin tra­di­ci­ons que inter­pel·len i són sug­ge­ri­do­res de pro­pos­tes que pre­o­cu­pen la soci­e­tat cos­mo­po­lita d’avui.

La clau de la cul­tura d’arrel d’avui és que ja està des­a­com­ple­xada. És la gran diferència, de fa 25 anys, quan va enge­gar la Fira, a Man­resa. Lluís Puig, con­se­ller de Cul­tura a l’exili, que va ser el pri­mer direc­tor, saluda el públic a cada funció amb una veu gra­vada. Com fa anys suc­ce­eix en l’aspecte musi­cal, els més joves s’han atre­vit a reme­nar en les car­pe­tes dels avis i res­ca­tar par­ti­tu­res i lle­gen­des. I donar-hi una pàtina actual. Que una lle­genda com La dama de can Fàbre­gues (els joves dema­nen ajuda a una bruixa perquè la pubi­lla de la masia, de gran bellesa, no vol com­pany) o la de La Fora­dada (en què tra­gi­nar aigua dins d’un cove de vímet per­met el canvi de sexe) res­so­nen amb una altra força, avui. O que els Mos Maio­rum dedi­quin el seu nou espec­ta­cle de ver­ba­tim a la polèmica del canvi climàtic i el parc de pla­ques foto­vol­tai­ques que es volen ins­tal·lar a Sant Martí de Tous (El solar). Ramon Molins rei­vin­dica, des d’una ten­dresa admi­ra­ble, la seva infància. I aspira a dei­xar pet­jada entre el barri i la gent que ha com­par­tit història en una peça agre­dolça (El tes­ta­ment). Però insi­nua que no cal espe­rar a morir per dei­xar lle­gats; que es pot repar­tir i com­par­tir experiències i cançons en vida. En la rura­li­tat i els ele­ments que han dei­xat de tenir ús hi ha un camp de cul­tiu cre­a­tiu immens. Ho com­prova Clàuda Ser­ra­hima (No sabem res del campo), una minu­ci­osa peça de tea­tre d’objec­tes, a par­tir de les cai­xes pro­mo­ci­o­nals de llu­mins. Llu­mins i ciris que il·lumi­nen millor si està sobre d’una taula que a sota. I que Ser­ra­hima té la capa­ci­tat de fer-ne una core­o­gra­fia dei­xant que el foc con­su­meixi l’oxi­gen en la càpsula.

La ciu­tat de Man­resa no s’ha arron­sat pas pels dies plu­jo­sos d’aquesta edició: 81% d’ocu­pació en espec­ta­cle amb afo­ra­ment limi­tat. Hi ha hagut bro­git cons­tant pel pas­seig Pere III i pel Casino, on s’han acre­di­tat 1.122 pro­fes­si­o­nals de 608 enti­tats. I amb una cele­brada con­currència fent cua per com­prar els clàssics embo­tits, revis­tes o roba. Dis­sabte al ves­pre, els dia­bles retro­na­ven en una rua que pas­sava per la Fàbrica Nova. Que s’encen­guin els records i escla­tin en un focs que, més que arti­fici, reve­lin el ras­tre de la pólvora. Fa cent anys algú es va dedi­car a reco­llir tra­dició oral pels Països Cata­lans (avui es pro­jecta un docu­men­tal sobre Pal­mira Jaquetti a la Fil­mo­teca, una de les mis­si­o­ne­res més acti­ves del Cançoner Popu­lar). En fa 500 que sant Ignasi va escriure els Exer­ci­cis espi­ri­tu­als a Man­resa. La cul­tura és l’opor­tu­ni­tat de reconèixer-nos en els altres, és festa com­par­tida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia