Duel de pianos
Juan Cavia presenta, amb guió de Filipe Melo, una novel·la gràfica sobre els sentiments trobats d’odi i admiració entre dos pianistes
La novel·la gràfica Balada para Sophie (Norma Editorial) té per la seva aparença el segell de les modernes produccions franceses. Però no és així, es tracta d’una novel·la gràfica de producció portuguesa que té unes característiques singulars. D’entrada, el seu tipus de narració, tot i el que pugui semblar, no és lineal: es mou en bucle. Quan ja sembla que repeteix un episodi apareix un nou element que dona un ingredient inesperat al relat. La història està dividida en parts dedicades a cadascun dels personatges, incloent-hi el gat del protagonista.
La seva singularitat es deu a la naturalesa dels seus autors. Ni són francesos ni són estrictament dibuixants i guionistes de còmic. El portuguès Filipe Melo (Lisboa, 1977) és l’autor del relat literari i la seva professió és la de músic i cineasta, i el creador dels dibuixos, l’argentí Juan Cavia (Buenos Aires 1984), és director d’art de cinema. Quan troben un buit en les seves activitats habituals es posen a fer novel·les gràfiques. “Un dels elements que tractem molt a Balada para Sophie és el temps. Abans de fer l’esbós de l’obra fem un esbós previ en què estudiem quantes pàgines hem de dedicar a cada escena per donar-li un determinat tempo”, explica Cavia
L’argument del còmic té molt a veure amb la música: la rivalitat entre dos pianistes al llarg de tota la vida tot marcada per l’odi i l’admiració, sobretot per part de Julien Dubois, conegut artísticament com Eric Bonjour, que veu en el seu antagonista la fita que mai podrà assolir com a músic. L’acció en present té lloc amb la visita d’una jove que vol resseguir la trajectòria de Bonjour. Tot i la primera reticència del músic, que ja es troba a la darrera etapa de la seva vida, Bonjour acaba obrint el seu cor i ment a la noia en una mena de teràpia en què treu les seves frustracions perquè no és el millor i per haver transigit a les imposicions comercials del mercat i les discogràfiques. “De fet –explica Cavia–, del que parlem en el llibre és de l’enveja, entesa, per una banda positiva, com adoració, i en una negativa, com a odi.” El dibuixant, de visita a Barcelona després de passar per Portugal , que és el país on més èxit han obtingut, remarca la singularitat del tàndem creador de l’obra. “Les set novel·les gràfiques que hem creat són fetes per tots dos. I ho fem amb debats molt intensos de com ha d’anar la història.” Una d’aquestes pacífiques discussions va ser la de la inclusió o no al final de l’obra d’una partitura. “És una partitura real que, si algú la vol tocar , ho pot fer. Es tracta d’una composició de Melo que ell no tenia clar de posar-la i vaig haver d’insistir molt per fer-li veure que era pertinent incloure-la.” El dibuix de Cavia és molt elaborat, tot i que ell reconeix que no és un virtuós. “El que sí que puc dir és que intento arribar al màxim de bé que ho puc fer”.