Willy Fog i tota la colla

Mazinger Z; La vuelta al mundo de Willy Fog, amb tema cantat per Mocedades; Érase una vez el hombre; D’Artacan y los tres mosqueperros, El bosque de Tallac, amb els entranyables Jacki i Nuca; El osito Misha; Heidi, i Marco, són algunes de les moltes sèries de dibuixos animats que, procedents de coproduccions europees, però principalment del Japó, van trencar l’hegemonia de l’animació dels Estats Units, sobretot la de les productores Warner Brothers i Hanna Barbera, que havien dominat la televisió estatal des dels seus inicis fins a la segona meitat dels setanta, en què sèries com Mazinger Z, amb temàtica japonesa, i Heidi, basada en un relat europeu però també d’estètica japonesa, van canviar la percepció dels dibuixos a la televisió.

Era una època en què només hi havia dues cadenes. Les autonòmiques i les privades encara no s’havien posat en marxa i es va produir un fenomen que va fer que totes aquestes sèries tinguessin una gran popularitat. Els dibuixos ja no s’emetien exclusivament en horari infantil, sinó que es podien veure a la sobretaula dels dissabtes i diumenges, i així va néixer un gran públic familiar. No només la mainada taral·lejava els temes del germans Guido i Maurizio De Angelis, també els més ganàpies es van enganxar a les cançons. Si no, qui dels que van viure a finals dels setanta no recorda el que segueix a “En un puerto italiano...”?

Una representació de tot aquest bocí de la cultura popular contemporània es pot trobar a la sala d’exposicions temporals del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), a la mostra Beaumont. Història d’una caixa (fins al 20 de gener). Es tracta d’un tast de la donació que ha fet al MAC Marutxi Beaumont, filla del dibuixant Ángel Beaumont i també integrant de l’estudi que va fundar el seu pare a Cerdanyola per realitzar tota mena de treballs derivats d’aquestes sèries: col·leccions de cromos, àlbums per pintar, jocs i, sobretot, adaptacions al còmic de les animacions. Aquests àlbums, que van tenir difusió internacional, van ser molt populars a l’època i formaven part del marxandatge que van generar personatges tan emblemàtics com Heidi. A l’estudi van arribar a treballar 30 persones en un ambient que, com recordava dijous passat a la inauguració de la mostra Marutxi Beaumont, era “com de família”. No obstant, el bon ambient que hi havia no va excloure que es treballés de valent, com així es demostra amb la gran quantitat de capses amb material de creació. La “caixa” a què es refereix metafòricament el títol de l’exposició n’és només una petita mostra.

L’exposició la integren els originals d’historieta, il·lustracions per a portades, cromos, publicacions impreses i material que s’utilitzava a l’estudi com ara els fotogrames de les pel·lícules originals en cel·luloide que els servien per dibuixar les diferents vinyetes. També hi trobem una taula de dibuix amb els estris per dibuixar, entintar i donar color. En aquesta taula es pot veure una curiositat: el fotolit d’una pàgina d’Anacleto, personatge que va crear Vázquez, que pertanyia a un àlbum que van dibuixar íntegrament a l’estudi.

Ángel Beaumont (Calahorra 1922-Cerdanyola 1994) va néixer a La Rioja, però de ben jove es va instal·lar a Barcelona perquè a Catalunya tenia més oportunitat de desenvolupar una carrera com a dibuixant. Arran d’una malaltia, va passar temporades a Cerdanyola, ciutat on finalment es va arrelar. Entre els treballs destacats d’aquest autor es troba el dibuix de moltíssimes pàgines d’El Capitán Trueno, treball que va realitzar quan el dibuixant original, Ambrós, va abandonar la sèrie per intentar fer una carrera artística amb la pintura.