Molt més que l’amic de Dalí

Si eres empordanès i pintaves platges desolades amb algun cos decapitat damunt la sorra, per força et tocava posar-te a la cua dels dalinians. Joan Massanet Juli (l’Armentera, 1899-l’Escala, 1969) ha guardat tanda durant molts anys en aquesta fila que, de fora estant, ha estat considerada amb condescendència com la dels epígons mediocres. No és ben bé el cas d’aquest pintor, farmacèutic, protector dels avantguardistes joves de la postguerra i, durant set anys (1959-1966), alcalde de l’Escala, que la incansable historiadora de l’art Mariona Seguranyes per fi presenta en tota la seva amplitud i complexitat en una completa retrospectiva a l’Alfolí de la Sal. Ha calgut anar casa per casa a buscar l’obra, la majoria en mans de particulars de l’Escala mateix, però el resultat és fenomenal: una quarantena de peces, entre olis, collages, dibuixos i escultures, a més de documentació diversa, que representen només una part del material que servirà de base al llibre catàleg que es presentarà abans que acabi la mostra, el 8 de gener.

En certa manera, Massanet representa aquella classe d’humanistes que fan de la cultura una vocació secreta mentre viuen d’alguna altra cosa, personatges obligatòriament migpartits entre el deure i la poesia, en la fricció dels quals a vegades passa que queden cadàvers desmembrats com els que pintava en els seus quadres. Des del seu estudi obert al mar, en una casa del segle XVIII als baixos de la qual tenia la farmàcia, Massanet va recrear un Empordà mitològic, mig sinistre, mig màgic, que des del localisme radical, fins i tot des de la immersió en el subconscient, connecta amb l’avantguarda catalana i internacional, que coneixia bé com a subscriptor de revistes com L’Amic de les Arts, Minotaure o Cahiers d’Art i per la seva amistat amb el crític Sebastià Gasch, el galerista Josep Dalmau o el metge i artista italià Alberto Burri, a part de Dalí, Àngel Planells i Alexandre Deulofeu, un altre farmacèutic celestial.

Per a la història de l’art català, Massanet compta només per la seva participació en l’Exposició Logicofobista organitzada per l’ADLAN i el crític Magí A. Cassanyes a la llibreria Catalònia, el maig de 1936, que va reunir els també empordanesos Planells i Esteve Francès, a més de Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Ramon Marinel·lo, Maruja Mallo o Remedios Varo. Només hi va portar una obra, Rastre fatídic del simulacre sòlid, però n’hi havia prou per alinear-lo de la banda del surrealisme d’inspiració mironiana i daliniana, dels que sentien “fòbia a la lògica” i hi feien front, com diria el crític Joan Cortés, poblant la pintura de fantasmes. L’empremta de Dalí és tan notòria en l’obra de Massanet com ho és la del paisatge de l’Escala, omnipresent en aquesta retrospectiva de l’Alfolí que adopta un títol, L’alquimista d’avantguarda en el mar d’Empúries, a propòsit per subratllar la vena onírica d’aquesta generació tramuntanada.

De formació autodidacta, les primeres inquietuds artístiques li venen de les tertúlies organitzades, dins el republicanisme federal de principis de segle, a la rebotiga del seu oncle, el poeta i apotecari Jaume Forn, i de l’amor per la pintura italiana, que coneixerà de primera mà el 1928, durant el seu viatge de noces, i que reafirmarà la seva fascinació per Giotto, Leonardo, Ucello i Piero della Francesca. En aquesta mateixa època, neix també la seva passió per l’escultura romànica, de la qual tenia una de les col·leccions més importants de Catalunya, barrejades al seu estudi amb caixes de mariner, mascarons de proa, quilles, àncores i tot de fustes corcades recuperades de la platja amb les quals crearia a finals dels quaranta les seves escultures, sovint amb intervencions mínimes d’una gran intel·ligència: la Verge del mar, per exemple, no és sinó un tronc marí damunt el qual va aplicar-hi una llepada de policromia. La seva pintura també avança des de l’estètica endolcida dels anys vint fins a la influència manifesta de Picasso (amb les seves noies de cabelleres al vent corrent per la platja o l’ús de cromos en els collages), la de la pintura metafísica de Chirico, la dels informalistes i l’art brut (a partir de finals dels cinquanta) i, sobretot, la de Dalí, que Massanet cita literalment en unes quantes obres, com en la figura mig coberta per un llençol de Projecció metafísica, al·lusió a la famosa fotografia de Gala, Dalí i René Crevel l’estiu de 1931, en què tots tres van anar a visitar-lo a l’Escala. Autodidacte, però no pas un solitari, Massanet seria també un aliat per als joves de la postguerra, estimulant el 1952 la creació del grup Indika d’art d’avantguarda intercomarcal.