Crítica
teatre
De nassos!
És una aventura que, d’entrada, sembla molt interessant: veure com rellegeixen el Segle d’Or espanyol els directors que actualitzen el teatre de Shakespeare des de fa 40 anys. L’operació, però, no arrela i es percep un mur infranquejable entre el teatre de la moral i el catolicisme de Castella amb els directors contemporanis que defensen la responsabilitat de la humanitat en cada un dels seus actes (el teatre de Shakespeare). Pintar l’escena de cabaret amb un joc de portes és divertit però no lliga res. Aquell “de nassos” per celebrar la iniciativa es converteix en una trompada “de nassos”, tot i la bona dicció i els moments de refresc Cheek by Jowl, que mantenen l’atenció les dues hores seguides del muntatge.
Declan Donellan, doncs ha topat amb dues concepcions diferents. Per això, en el seu muntatge, acaba brillant el paper secundaríssim de Clarín (el company de Rosaura que descobreix Segismundo a la torre), que resultarà l’únic cadàver exposat a l’escena en la revolta apocalípticafinal. En Shakespeare, els herois tràgics moren a cabassos (dins i fora de l’escena); en Calderón de la Barca, la bondat o la por d’anar a l’infern limita (coarta) el seu comportament. Tampoc qüestiona per gens el paper submís d’Estrella i Rosaura en el desenllaç final. L’obra és filla del seu temps; però l’adaptació podria donar algun element de reivindicació del paper de la dona en aquest país imaginari.
La vida es sueño parteix de l’equívoc en què la vida quotidiana és, potser, un somni. I, per contra, els somnis, els moments reals. Potser tots som titelles del somni d’un ésser superior, que mou les peces capriciosament, com ara a El gran mercado del mundo, Calderón de la Barca estira una capa de la ceba: som persones o personatges imaginats per una tercera persona?. Cheek by Jowl compren el relat del ser prudents per evitar conseqüències. En aquesta decisió arraconen el valor del dubte que tan bé va saber plasmar Blanca Portillo en el seu Segismundo (Lliure, 2013) un dubte inicial que, en realitat, podia casar prou bé amb aquest plantejament de la responsabilitat de l’home pels seus actes.