Freixas diu Casagran

Hi ha una llarga tradició en la cançó d’autor catalana de musicar poemes, però molt sovint és una manera d’homenatjar poetes de generacions anteriors, rarament contemporanis, com a mínim si parlem de discos enterament dedicats a un sol poeta. En canvi, Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) ha centrat el seu últim disc, Direm nosaltres (U98 Music) en la poesia d’un autor de la seva generació, Roc Casagran (Sabadell, 1980), i ha posat música a set poemes seus provinents del llibre homònim, publicat el 2018 per Amsterdam. “Amb en Roc ens coneixem des del 2009 o 2010 i vam connectar molt de seguida, sobretot per la manera que tenim tots dos d’entendre la creació cultural. Al disc Proposta (2017), hi vaig musicar el seu poema Companys, dedicat al president de la Generalitat, i ell va fer la part recitada”, explica Freixas, que destaca de Casagran el fet que “explica i encapsula molt bé els problemes de la nostra generació i, en general, del món en què vivim actualment, i sap convertir en universals coses molt concretes; la seva és una poesia popular perquè tracta temes que són del poble”. A més, el cantautor considera que el poeta és “estèticament brillant i incontestable” i que la mètrica ben construïda dels seus versos, sobretot heptasíl·labs i decasíl·labs, fa que tinguin un ritme ben marcat que facilita vestir-los amb música.

Roc Casagran, que també recita en algunes de les cançons de Direm nosaltres, també participarà demà, diumenge, en el concert de presentació de Direm nosaltres, que tindrà lloc al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) del barri barceloní de Gràcia, a les 7 de la tarda, com també ho farà a partir d’ara a la majoria de presentacions, sobretot les que tinguin lloc a teatres i auditoris. En la part musical, Freixas tindrà el seu fidel guitarrista Víctor Nin, que l’acompanya des de fa uns 17 anys i ha participat també en la composició i els arranjaments dels temes del disc. En la gravació, però no en el directe, sonen també les percussions d’Andreu Moreno i el contrabaix de Vic Moliner.

Pau Romero s’ha encarregat de la producció musical del nou treball, que és el quart disc que Cesk Freixas ha finançat en part gràcies a les aportacions de petits mecenes a través de la plataforma Verkami. Va demanar 15.000 euros per tirar endavant el projecte i, al final, un total de 690 mecenes hi van aportar un total de 23.550 euros. “Per a mi l’única opció vàlida que em permet autogestionar el meu projecte musical. Sense el micromecenatge, hauria de dependre de sistemes menys agraïts i sobretot menys humans, com ara el finançament d’un banc. La meva maquinària em permet viure o sobreviure de la música, però no estalviar per poder gravar un disc.”

Entre les recompenses que Cesk Freixas va oferir als seus mecenes, hi havia la possibilitat de passar tot un dia de concert amb ell, o directament aconseguir un recital poètic i musical per a un particular, entitat o col·lectiu. Però també oferia una opció que va tenir tant d’èxit que va haver de limitar-la: va oferir cançons d’un minut fetes a mida, a partir dels temes que li proposessin els mecenes, i en va acabar fent una trentena, gravades amb guitarra i veu. A més, aquesta vegada ha volgut tenir un gran detall amb els seus mecenes, ja que el nom de tots ells apareix a la portada del disc.

“Direm l’orgull bàrbar de ser nosaltres,/ direm que a poc a poc ens ‘nem fent forts,/ direm que cap paret serà prou alta/ si una abraçada amiga ens porta a port”, són alguns versos de Direm, el poema cançó que obre el disc. I el tanca un vitalista Visca la vida!, que diu: “Fem un cant a la vida, a l’alegria,/ a la felicitat, al riure gros,/ a l’amor foll que no coneix repòs,/ al pit obert durant la travessia.” Però entre totes dues, hi ha també la cançó Europa, amb una reclamació molt concreta “de democràcia, de llibertat,/ d’almenys tractar-nos com a ciutadans/ de tu a tu, que ho diu aquell tractat ”.