“L’entorn constreny i castiga els bandejats”

Primer vaig connectar amb el seu art. És un art sinuós, formalment elegantíssim, i alhora fosc i tèrbol. Pren la perfecció tècnica del noucentisme i la farceix de decadentisme modernista. I aquesta mitja tinta, és clar, molesta. La seva vida és un reflex deformat d’aquesta actitud: promesa de l’art català en la seva joventut, Smith acaba els darrers anys de la seva vida en un hospital psiquiàtric de Nova York. Viu sempre amb els seus cinc germans i la seva mare, que de tant estimar-los els destrueix. La novel·la, doncs, hi havia estat sempre; només calia que algú l’escrivís.

El principal repte va ser alliberar-me de la recerca que havia fet, que no pesés massa a l’hora d’escriure. Les altures és una novel·la, un retrat, si voleu, però no una biografia ni un estudi artístic. Pel que fa a l’estil, una cosa que em va anar molt bé va ser imbuir-me de les expressions literàries de cada moment històric: del realisme nord-americà, pel primer capítol; del modernisme de Ruyra i Català, per la veu de la mainadera; del Glossari d’Ors, pels anys de refinament barceloní i de París… I de Woolf i Rodoreda en els últims capítols, quan el llibre s’endinsa de ple en la complexitat i la decadència dels personatges.

Decididament. I també una novel·la sobre les convencions socials: l’entorn constreny i castiga els bandejats. Sense un veïnat espieta, sense una crítica furibunda decidida a destrossar-lo, sense la gelosia d’alguns dels seus germans, Smith no hauria estat víctima de res.

Cada llibre vol una forma diferent, i és per això que sempre m’he sentit còmode en els híbrids: he escrit contes que són monòlegs, peces teatrals que són manifestos o fils de pensament, novel·les fragmentàries o collage… Les altures em va demanar l’estructura del panòptic: visions confrontades que jutgen i observen des de temps i llocs molt diferents.

Pens que ens trobam en un moment fantàstic pel que fa al talent i a la diversitat de veus, joves i no tant. Mai s’havia escrit tant i amb propostes tan diferents en català.

La defensa dels drets professionals és l’eix central de la nostra tasca. Reprendre la negociació amb els editors, consolidar el diàleg amb les institucions, contribuir a la vertebració dels Països Catalans com a marc de referència, perquè no podem perdre part del país, part dels lectors… Hem fet passos ferms per trobar-nos amb els editors, tot i que hi haurem d’insistir més, i a principis d’any farem una extensa enquesta sobre l’estat de l’ofici d’escriptors i traductors que ens permetrà traçar un mapa de prioritats en aquest sentit.