Preguntes a l’OBC

Vivim, com assegura Byung-Chul Han, en la dictadura del mercat i de la propaganda i només així podem comprendre l’anunci del nomenament de la més que interessant directora polonesa Marta Gardolinska com a principal directora convidada de l’OBC. La veritat, però, és que aquesta invitació consistirà només en dos programes de la temporada amb dos concerts cadascun d’ells, els d’aquest cap de setmana i els del proper mes de març, a més de tres concerts més del programa L’OBC per Catalunya (del qual encara no se’n coneixen les ciutats on aterrarà) i que coincideix amb aquest mateix programa del mes de març. En aquests també hi participarà el no menys interessant violoncel·lista alemany Nicolas Altstaedt, que és el principal solista convidat de la temporada 2022/23. Malgrat haver-se nomenat un director titular de l’OBC, el francès Ludovic Morlot, en els concerts celebrats a l’Auditorio Nacional de Madrid fa unes setmanes i en l’esmentat programa de territori, Morlot no hi intervé per a res, cosa que ens porta a haver de discernir què significa ser director titular de l’OBC. Dirigir 9 dels programes de la temporada o bé una implicació més a fons com ho és el de la seva representativitat? Han de ser directors convidats com Gardolinska o Juanjo Mena, que per cert acabarà la temporada havent dirigit l’OBC més vegades que la polonesa sense ser-ne el director convidat, els que assumeixin la representativitat i l’ambaixadoria de l’orquestra nacional?

Qüestions com aquestes apareixen i més quan la citada Gardolinska acaba d’assolir resultats brillants com els d’aquest cap de setmana. Amb un intel·ligent programa de música polonesa (Penderecki i Szymanowski), a més del Fratres d’Arvo Pärt i la colossal Simfonia dels salms de Stravinsky, recordarem el concert per haver sabut erigir unes arquitectures musicals que convidaven a la introspecció i la interioritat, base de l’espiritualitat musical que comentava encertadament a les notes del programa Diego Civilotti. Bé que hi va ajudar, i molt, la presència estel·lar de la violinista coreana Bomsori, amb un so immaculat extret del seu Guarnerius, en un ben estructurat Concert per a violí, opus 35 de Szymanowski que, tanmateix, va enfosquir la participació d’un Cor Madrigal més voluntariós i que va assolir el nivell propi dels millors dels nostres cors amateurs del país. Del projecte del Cor de L’Auditori, també anunciat a bombo i platerets, no en sabem res. En tot cas un resultat musical que no eximeix de fer-nos una darrera pregunta. Si l’OBC vol liderar la reivindicació de directores al podi, per què no s’hi ha posat una directora amb talent com Marta Gardolinska i no només un nomenament més cosmètic que no real i efectiu? Preguntes a l’OBC.