Cultura

‘Il trittico’, 35 anys després

L’òpera de Puccini torna des d’avui i fins al 15 de desembre al Liceu amb un repartiment de luxe

L’obra, “colossal”, només s’ha representat al Liceu de manera completa en tres ocasions

Lise Davidsen, Ermonela Jaho, Ambrogio Maestri, Daniela Barcellona i Ruth Iniesta encapçalen el repartiment de luxe amb què Il trittico de Puccini torna, avui, al Gran Teatre del Liceu, 35 anys després de l’última vegada que va representar-se al teatre líric de la Rambla.

Sota la direcció de la mestra Susanna Mälkki, el muntatge de la directora d’escena Lotte de Beer, de la Bayerische Staatsoper de Munic, permetrà que Il trittico brilli novament al Liceu, on solament s’ha representat complet en tres ocasions, segons recordava, fa uns dies, el director artístic del teatre barceloní, Víctor Garcia de Gomar, en declaracions recollides per Efe.

Il trittico són tres òperes ideades per ser representades seguides, amb un total de 38 personatges, de què només 5 són combinables. Això la converteix en una “producció colossal”, amb una “gran exigència pressupostària” que explica que es faci tan poques vegades, segons Garcia de Gomar.

L’obra, que serà al Liceu fins al 15 de desembre, és la suma d’Il tabarro, un quadre verista que narra un assassinat provocat per la gelosia, de Suor Angelica, un melodrama religiós sobre el sofriment d’una monja a qui li han pres el fill, i de Gianni Schicchi, una comèdia negra sobre el repartiment d’una herència.

La repositora del muntatge, Anna Ponces, assenyalava que les tres peces són molt diferents entre si, però totes parlen de “la mort i l’ocultació de la mort” i Puccini les va idear com una unitat indissoluble. Per això, malgrat que s’han representat per separat en infinitat d’ocasions, Ponces va mostrar-se molt contenta que, aquesta vegada, s’interpretin juntes i va subratllar el fet que el muntatge ideat per Lotte de Beer utilitzi la mateixa escenografia per a les tres òperes i, a més, prengui una decisió infreqüent: després del final d’Il tabarro no cau el teló, sinó que immediatament comença Suor Angelica.

De Beer, amb l’ajuda de l’escenògraf Bernhard Hammer, situa les tres accions en un espai presidit per un túnel, que és una metàfora del pas de la vida a la mort. “També és un túnel del temps –hi afegia Ponces–, perquè una de les obres transcorre a principi del segle XX, una altra, a finals del segle XVII i la tercera, en el segle XIII, però tot podria passar avui dia i els protagonistes podríem ser nosaltres mateixos, perquè els éssers humans no hem canviat tant.” Per aquesta raó, la producció de Lotte de Beer es permet “interpel·lar directament el públic en l’escena final”.

El muntatge que es veurà a Barcelona compta amb dues de les millors veus femenines del moment: la soprano noruega Lise Davidsen, que interpreta el paper de Giorgietta a Il tabarro i s’enfronta al duet d’amor central amb el tenor Brandon Jovanovich, i la soprano albanesa Ermonela Jaho, la principal especialista del món en el paper principal de Suor Angelica. Completen el repartiment el veterà baríton italià Ambrogio Maestri, que s’encarrega dels personatges principals d’Il tabarro i Gianni Schicchi, la mezzosoprano Daniela Barcellona, la soprano Ruth Iniesta i el tenor Iván Ayón-Rivas, entre d’altres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.