La història amagada

La descoberta de les restes del que haurien estat unes imponents estructures del segle XVII o fins i tot anteriors, a la plaça del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, en plenes obres de reurbanització d’aquest espai, ha fet aflorar una història amagada que servirà per establir un nou diàleg històric. L’excavació arqueològica que s’està ultimant ha aportat altres dades rellevants, com ara que l’arc de Sant Benet era la gran porta d’entrada del recinte, així com rellevants trams de muralla.

Josep Muñoz, primer tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni, destaca la importància de la descoberta, que ha fet aflorar unes estructures que no es coneixien: “Estem parlant d’estructures, d’habitatges. Una podria ser una gran torre, però encara no és clar. El seu estudi ens permet veure el que hi hauria hagut abans de la construcció de la muralla, que data del segle XVIII. Aquestes estructures podrien haver estat dinamitades per les tropes franceses.” Muñoz remarca la rellevància d’aquesta troballa pel que representa per “avançar en el coneixement de la història de la ciutat”.

Fuensanta Nieto, arquitecta de l’equip Nieto-Sobejano, que ha redactat el projecte del futur Museu Carmen Thyssen, explica que el tractament de la futura plaça permetrà resseguir el recorregut de part de la muralla i veure delimitat el perímetre de les restes, a través d’un dibuix superficial o epidèrmic: “Mantenir les restes de la torre a la vista, en l’espai que tenim, seria difícil; hauríem de posar rampes i baranes i, a més, es perdria una part que es dedicarà com a zona pública.”

Ara, es documentarà i es tornarà a tapar, però ja es tindrà un fil més per resseguir el pas de temps en aquest característic conjunt arquitectònic, fruit de diversos moments constructius i de restauracions. El conjunt està centrat per l’església d’una nau amb transsepte i tres absis poligonals. La meitat occidental de la nau, romànica, és coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d’època gòtica (segle XIV), són coberts amb volta de creueria.

Aquests treballs es poden considerar l’avantsala del futur Museu Carmen Thyssen. Perquè, des de l’exterior, els treballs s’aniran estenent progressivament cap a l’interior del monestir, que acollirà les sales d’exposició.

La reurbanització de la plaça del Monestir, que va començar el passat 4 d’octubre, comporta diferents accions. D’una banda, l’ampliació de les voreres del carrer de Callao, de la cantonada del carrer de l’Hospital i del negoci d’hostaleria que hi ha a tocar de l’església. Els aparcaments surten d’aquest entorn.

Entre les obres del monestir es vol recuperar la cota original de la porta de l’Arc de Sant Benet, que havia anat acumulant sauló. Les obres tindran una durada de 6,5 mesos i un cost de 2.537.297 euros.