El llençol del circ
Els espectacles de circ, en pista o escenari, tornen a capitalitzar les novetats per a tots els públics en les dates de Nadal a Catalunya
El circ té la capacitat d’interessar a tothom. Com si fos un llençol que pot cobrir tota la família. Com ja és habitual, Catalunya multiplica per aquestes dates nadalenques les propostes de circ. Els professionals, però, lamenten que el ministeri els hagi oblidat a l’hora de fer-los visibles . N’hi ha per a tots els gustos. Aquest és el llençol particular d’aquest 2022:
A Nou Barris
L’Ateneu Popular 9Barris és el degà de les produccions a Catalunya. Ja en van 27. El multiinstrumentista Karl Stets dirigeix FaM. Es pot veure fins al 22 de gener (més informació a la peça)
Amb Fofito
Un dels reclams nostàlgics a Barcelona és la presència de Fofito (dels mítics Payasos de la tele), que presenta Viva el circo (un espectacle d’una hora de durada només) al Parc del Fòrum fins al 5 de febrer. Aquesta troupe té programada visita a Lleida pròximament.
Sobre aigua
El Gran Circ de Nadal tanca avui el seu cartell en què alterna l’aigua i els números acrobàtics de major risc. La Circus Arts Foundation de Matabosch promou aquest espectacle al pavelló de Fontajau de Girona. Des de fa uns anys, el Circ de Nadal és l’avantsala al Festival internacional de Circ elefant d’Or (que en les primeres edicions s’organitzava a Figueres), que serà del 2 al 7 de març.
The hole, 10 anys
Fa una dècada que va arrencar l’univers de cabaret i circ The hole (políticament incorrecte). Ara, es repesquen alguns números de les tres edicions anteriors en aquest show, que es programa al Port Vell fins al 22 de gener. The hole X, multiplica la seva picantor.
Raluy, al Port
Una altra cita clàssica a Barcelona és la presència de la família Raluy al Port Vell. Sota la seva vela invoquen a l’In art we trust (En l’art confiem). Després de la mort dels dos patriarques (Carlos i Lluís, que van acabar formant dues companyies), enguany es presenta el Raluy Legacy (descendents d’en Lluís). S’estan fins al 15 de gener en un xou de números de risc que dura dues hores a cada funció.
‘Déjà vu’ al TNC
A falta de la proposta del Mercat de lesAflors, aquest cop és el TNC el que presenta circ amb Manolo Alcántara i el seu Déjà vu, un joc d’equilibri i surrealisme que es pot veure fins al 8 de gener a la Sala Petita del TNC.
Gel al Sant Jordi
El Cirque du Soleil fa una miniestada al Palau Sant Jordi amb el seu primer espectacle sobre gel. Crystal hi serà del 12 al 22 de gener.
‘Clowns’ al carrer
Per primer cop, l’Ajuntament de Vilade- cans programa Nadal al Carrer, que vol ser una prèvia a la trobada de programadors que es fa pels volts de febrer. Ara, es concentren en clowns, animació i números acrobàtics. Avui hi ha la darrera jornada. Les actuacions són al carrer; es fan els números sencers i tot es de franc a les places i parcs del centre de Viladecans.
Circ a L’H
Salvem el Nadal! es pot veure fins al 8 de gener al carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial. Alterna la participació d’artistes de llarga trajectòria amb novells.
A plaça Catalunya
Avui també s’acaba el Festival de Nadal a la plaça de Catalunya. A part de les Balkan Paradise (17 h) o del clown Guillem Alba amb la Marabunta (Fum fum festa, 13 h), també destaca la funció La torre de Nadal (20h), que és un avançament de la producció de circ i òpera que Lluís Danés prepara per al Liceu.
I molt més...
L’Associació de Professionals del Circ de Catalunya ha elaborat una agenda amb mig centenar d’activitats, com ara els tallers de circ que es fan a Mataró i Terrassa i actuacions a Torelló, Olot, Puigcerdà o Collsuspina.
LA XIFRA
La 27a producció del circ d’hivern fuig del clixé
La 27a edició del circ d’hivern torna al circ pur. La proposta de Karl Stets (membre de la Cacophonic Pictures Orkestar, amb qui ha signat Disbarat per a la producció anual de l’Ateneu de 9 Barris) és tornar als números de circ i a la música en directe. El ritme que imprimeix el director i multiinstrumentista és tan variat que al públic li costa seguir el ritme amb les palmes. La línia dramatúrgica ha quedat en un detall que justifica el títol i el fil argumental (la gana d’uns artistes itinerants com aquells de Corteo però amb un to molt més auster) i que sap bastir sense personatges i deixant que el surrealisme de gavardines i papers voladors acaparin l’escenari.
Stets imprimeix la música des del fons de l’escena. Només puntualment ocupa el prosceni (sovint, com a recurs per fer algun canvi de vestuari). La peça va rodolant bé pendent avall, amb la pretensió de meravellar amb acrobàcies com la de la corda fluixa o la coreografia siamesa amb un llaç als dos monyos dels intèrprets. A aquests quadres poètics se’ls afegeix el joc de clarobscurs d’aparicions i desaparicions. Sigui una patata, un intèrpret o una gavardina. L’espai és fix perquè la barra fixa i els seus suports es van descobrint entre telons, perxes i alguna divertida patacada. La mirada de Sarah Anglada (Amortal combat) com a ajudant de direcció manté la tensió dels personatges sense estrafer les interpretacions. I donant l’humor a base de caigudes ben sorolloses, de còmic.
FaM aconsegueix construir una mena d’amanida molt variada, com un pintxo gastronòmic de mar i muntanya o dolç i salat alhora: que els sabors salats reforcen els dolços, i viceversa. No hi ha cap gran pretensió de relat; funciona com a excusa per bastir una escena amb números espectaculars i de força amb altres d’un humor molt senzill i evident. Els personatges juguen, en realitat entre la veritat i la ficció, entre el realisme i el surrealisme, entre les aparicions i les desaparicions, i escampen tendresa en cossos de Samsó i la vivacitat dels àgils que sobreviuen com aquell vailet que buscava les pomes al vaixell de Mar i Cel.