Música

Sergi Carbonell

MÚSIC

“El refugi més important de tots és un mateix”

M’agrada molt la manera que té d’entendre la cançó Jorge Drexler, per exemple

Només un any després de publicar Ubuntu, disc fet amb ell al piano i un quartet de corda hongarès, Sergi Carbonell (Ribes de Freser, 1986) canvia de registre i es vesteix de cantautor en un treball, Refugi (Halley Records), que, a diferència del primer, sonarà força més familiar als seguidors de Txarango, grup del qual el Hipi, com també se’l coneix, va ser teclista, segona veu i compositor des del primer dia fins a l’últim. Carbonell, veí, ara, d’Olot, començarà el 18 de març a Girona una gira per teatres amb dates ja confirmades a Gelida (24 de març), Barcelona (31 de març), Sabadell (15 d’abril), Seva (22 d’abril) i Parets del Vallès (21 de maig).

Hi havia en Sergi Carbonell un cantautor... pendent d’aflorar?
Alguna cosa així, ben segur que sí! [riu]. Amb Txarango, en les parts que componia, crec que ja es podia intuir, però ho vestíem d’altres maneres i tot plegat quedava segurament mes dissimulat. Ara, en canvi, ho he treballat i deixat fluir. M’agrada no repetir-me i viure altres coses, i si el que em surt ara és una música més de cantautor, benvinguda sigui.
Ara és el cantant principal i, en comptes del piano, toca la guitarra. Quin nou rol li ha costat més?
Tots dos encara em costen, de fet. Estic en procés d’empoderament i d’aprendre a posar-me sota el focus, tot i que, de bon principi, ja sabia que em tocaria exposar-me molt més del que t’exposes quan formes part d’un grup. Primer vaig haver de superar les pors i inquietuds en un estudi de gravació i, aviat, em tocarà superar-les en directe, també perquè actuaré en un format, més poètic, i davant gent asseguda, que m’és nou.
De quins refugis parla?
No únicament dels més obvis, que són els refugis entesos com un espai, sinó també dels refugis en forma de moments, records, persones, abraçades... En el procés de fer aquestes cançons vaig adonar-me que sempre busquem refugis a fora però que el refugi més important de tots és un mateix. És a dir: és del tot impossible estar bé amb ningú si estàs en guerra amb tu mateix. Jo, per exemple, que vinc de caminar tres setmanes pel nord d’Espanya, ja m’agrada, això d’estar sol. Però hi ha gent que no ho suporta perquè amb qui pitjor es porten és amb ells mateixos.
Tracten d’això, les cançons?
Hi ha diferents línies, però hi ha un tema molt central que és el de l’amor. No només en forma de relació sentimental, sinó de moltes altres coses. Crec que l’amor és el motor de la vida i cal reivindicar-lo. El sistema ens vol fer creure que ho són els diners, els mercats, però el que mou veritablement muntanyes és l’amor. En una societat tan dura com la que vivim trobo necessari reivindicar l’empatia o la tendresa.
Hi ha una cançó, ‘Desaprenent’, en què advoca per “desfer els vells patrons que em governen i revisar tot el que encara soc”.
Sí, va sobre qüestionar totes les relacions de poder que exercim. Tot allò que fem per inèrcia, perquè ens ve predeterminat per educació... Estic en un procés de revisió i de començar a treballar-se en aquest sentit.
El disc està ple d’aires cubans i brasilers que, en molts casos, ja havia fet sonar amb Txarango.
A vegades costa molt fugir de tu mateix, per molt que t’hi escarrassis [riu]. No és res forçat, sinó que em surten de manera natural. M’agrada molt la manera que té d’entendre Jorge Drexler la cançó, per exemple, connectant-la amb la música d’arrel de l’Uruguai i l’Argentina.
‘El viatge’ la dedica a Txarango . Es continuen veient?
Menys que abans, és clar, però sí. En Joan [Palà, percussionista] toca en el disc i l’Ivan [López, saxofonista] ens farà de tècnic en els concerts. El viatge és una cançó d’agraïment que em servia per tancar un capítol i, abans de publicar-la, vaig compartir-la en el grup de WhatsApp que mantenim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol