Art

Zush, lliure a Eivissa

La Fundació Suñol revisa en una exposició els anys que l’artista va viure a l’illa, on va fugir després d’haver estar internat al manicomi per consum de drogues

Ho va deixar tot enrere: la seva vida passada i inclús el seu nom de naixement, Albert Porta

L’any 1968, l’ofi­ci­al­ment Albert Porta (Bar­ce­lona, 1946) es va ins­tal·lar a Eivissa, on va resi­dir fins al 1983. Un viatge tot d’una físic va tri­fur­car-se en una aven­tura men­tal, espi­ri­tual i emo­ci­o­nal. “Em vaig fer com a artista i per­sona a l’illa”, explica en un breu vídeo que es pro­jecta a la Fun­dació Suñol en una cam­bra fosca fol­rada de pin­tu­res flu­o­res­cents, tècnica que va començar a explo­rar a Bar­ce­lona i que va con­ti­nuar tre­ba­llant quan va aban­do­nar la ciu­tat després d’una experiència traumàtica.

Ho va dei­xar tot enrere: la seva vida pas­sada i fins i tot el seu nom de nai­xe­ment. L’expo­sició Zush a Eivissa (fins al 20 de maig) recons­tru­eix els anys més cru­ci­als de l’avui ano­me­nat Evru. Albert Porta es va trans­for­mar, pri­mer, en Zush quan el van inter­nar al mani­comi i un paci­ent amb qui juga­ven a inven­tar-se noves parau­les el va reba­te­jar així. A l’hos­pi­tal fre­nopàtic de Bar­ce­lona, Zush s’hi va estar tres mesos. El van deri­var aquí des de la presó Model, on va ser retin­gut uns dies després que l’hagues­sin arres­tat per con­sum de mari­hu­ana. “Era un hippy que anava amb cabells llargs. A Bar­ce­lona, n’hi havia pocs”, recorda en la mateixa entre­vista, que es va gra­var, l’estiu pas­sat, al Museu d’Art Con­tem­po­rani d’Eivissa, on es va estre­nar l’expo­sició que ara es pot visi­tar a la Suñol.

El cas és que tots aquests embats que, el 1968, va sofrir de la repressió fran­quista el van empènyer a fugir, d’un lloc i d’un ser. La idea d’esta­blir-se a Eivissa la hi va donar l’artista Erwin Bech­told, repre­sen­tat per la gale­ria René Metras, on Zush, lla­vors ja Zush, va mun­tar la pri­mera expo­sició indi­vi­dual, Alu­ci­na­ci­o­nes, amb els assa­jos psi­codèlics de pin­tura flu­o­res­cent que va expor­tar tal qual a Eivissa. Al fulletó de la mos­tra va escriure una tren­tena de parau­les inven­ta­des amb el seu còmplice del mani­comi. Al mig de tot, sobre­sor­tia el mot morna, que, casu­al­ment, seria el paratge on ani­ria a raure quan se’n va anar a l’illa.

La casa de la vall de Morna era humil, amb un pou que el proveïa d ’aigua, cor­rals d’ani­mals, una cuina que a l’hivern feia ser­vir de dor­mi­tori perquè era l’únic lloc on no es moria de fred i un dor­mi­tori tra­ves­sat per un fus­tot que va coro­nar amb una pedra; si s’hagués desprès, avui no ho expli­ca­ria. Aquesta amenaça, diu, el feia viure en tensió.

I crear amb una lli­ber­tat que a Bar­ce­lona no havia tin­gut. “Les coses pro­hi­bi­des exci­ten la ima­gi­nació.” També l’amor és una força pode­rosa per trans­for­mar-se. A Eivissa, es va ena­mo­rar boja­ment dues vega­des, va tenir fills i es va inte­grar ple­na­ment en els cer­cles de gent vin­guda d’arreu. No és que allà estigués més ben infor­mat que a Bar­ce­lona, sinó que ho estava més que a París, Lon­dres i Nova York, engalta. “Zush vivia a Eivissa però no estava aïllat a Eivissa. Des d’allà, va fer el salt a grans gale­ries i museus que el van incor­po­rar en l’estat de la qüestió de l’art con­tem­po­rani inter­na­ci­o­nal”, remarca Enri­que Jun­cosa, que ha fet equip cura­to­rial amb Elena Ruiz, del museu d’Eivissa, i Xavier de Luca, de la Fun­dació Suñol.

A Nova York, per exem­ple, va crear l’obra After the eclipse, dedi­cada a la mort de Franco. L’artista va repre­sen­tar el dic­ta­dor com una taca eclip­sant la lluna. Aquesta peça és una de les més de 300 de la seva pro­ducció que atre­sora la col·lecció Suñol. Zush, i a par­tir de l’any 2000 Evru, va ser la nineta dels ulls de Josep Suñol. El mece­nes el va aco­llir al seu estudi, lla­vors cone­gut com a Gale­ria 2, quan va tor­nar a Cata­lu­nya, el 1984. Durant dos anys, Zush va tenir la residència artística en aquest local del car­rer de Mejía Leque­rica que, actu­al­ment, és la seu de la Fun­dació Suñol.

El dic­ta­dor va ser estímul perquè s’inventés el seu uni­vers plàstic tan sin­gu­lar. “Em vaig ado­nar que Franco estava mos­trant-me el seu estat. Em vaig fer cons­ci­ent que la meva auto­de­fensa hau­ria de pas­sar per la cre­ació del meu propi estat.” L’Evrugo Men­tal State, amb idi­oma (l’evru­gui), moneda (els tuca­res), ban­dera i himne pro­pis i una ico­no­gra­fia diversa que, entre d’altres, va aga­far forma de car­tes del tarot, sèrie que va adqui­rir el Moma de Nova York.

“Faig de pont entre els mons raci­o­nal i irra­ci­o­nal”, exclama Albert Porta/Zush/Evru en el vídeo, on se’l veu en un excel·lent estat de salut, tot i que, diven­dres, no va poder aten­dre la premsa a la Suñol perquè se sen­tia dèbil. Sigui com sigui, l’influx d’Eivissa con­ti­nua resi­dint en ell. “Diria que a Eivissa, en comp­tes de ser sota terra (under­ground), s’és als núvols la major part del temps.” I encara vola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia