Les pintures espanyolistes del Palau de la Generalitat, al carrer
El govern invertirà 2,4 milions d’euros en la retirada de les teles integristes, autoritàries i antidemocràtiques que decoren el Saló de Sant Jordi
Les obres començaran aquest any i duraran setze mesos
El conjunt de pintures fetes durant la dictadura de Primo de Rivera al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat tenen els dies comptats. El govern català va activar a finals de l’any passat la licitació de les obres per retirar aquestes teles de grandíssims formats que folren parets i sostres de la sala, una de les més importants i representatives del país. El pressupost de la intervenció és de gairebé 2,4 milions d’euros i la previsió és que tingui una durada de setze mesos. Segons fonts consultades per aquest mitjà, els treballs començaran aquest any.
Si bé és cert que gairebé tots els presidents de la Generalitat havien mostrat interès per desempallegar-se d’aquesta decoració tan rància, va ser Quim Torra el que va dur més lluny el seu desig. El 2019 va constituir una comissió, integrada per reputats especialistes, que va acordar per unanimitat l’extracció dels murals “de caràcter essencialment integrista, autoritari i antidemocràtic." "S’hi exalten els valors guerrers, l’ordre estamental oposat al parlamentarisme, la monarquia perenne i sagrada, l’estat basat en el catolicisme com ordenador social, la lluita contra l’Islam, així com un patriotisme bèl·lic i imperial”, sostenia la dita comissió en el seu dictamen. Mentre que el Palau de la Generalitat està catalogat com a bé cultural d’interès nacional, aquestes pintures no tenen cap protecció específica.
El govern de Pere Aragonès està decidit a executar ara la feina. La definició general del projecte ha anat a càrrec dels tècnics de la Subdirecció General d’Obres i Serveis del Departament de la Presidència (Josep Girabal, Santiago Castillo i Júlia Roca), que n’assumeixen la coordinació i la supervisió en col·laboració amb tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Maite Toneu i Pere Rovira) pel que fa a la retirada i la conservació de les pintures, i amb l’equip d’arquitectes Bosch.Capdeferro Arquitectura (Elisabet Capdeferro i Ramon Bosch) pel que fa a l’adequació provisional del Saló de Sant Jordi. Provisional perquè s’ha de convocar en un futur un concurs d’idees per decidir la proposta ornamental substitutòria, que és un altre dels eterns debats.
El projecte és complex tot i que es nodreix d’estudis fets al llarg dels últims catorze anys. En total, s’extrauran 857,68 metres quadrats de superfície pintada, una obra de gran envergadura que van dur a terme 26 artistes entre els anys 1926 i 1927. L’encàrrec el van rebre del president de la Diputació Josep M. Milà i Camps, amb unes directrius estètiques i ideològiques anacròniques i reaccionàries.
Tampoc la Generalitat republicana va aconseguir, malgrat que ho tenia planificat, extirpar als anys trenta aquest cicle pictòric que atemptava contra els seus principis i els dels seus predecessors de la Mancomunitat. Va ser en temps d’Enric Prat de la Riba que es va retornar la dignitat a un Saló de Sant Jordi que des del 1714 s’havia anat degradant. L’espai va ser construït per l’arquitecte Pere Blai entre el 1596 i el 1617, inicialment com a capella tot i que ja des del seu origen allotjava els actes més solemnes que tenien lloc al Palau.
Amb la decoració pictòrica renaixentista pràcticament desapareguda per culpa dels ocupants espanyols, Prat de la Riba va confiar, el 1913, un nou conjunt a Joaquim Torres-García, que va idear una sèrie de frescos noucentistes que reflectien l’esperit del poble català. El seu programa artístic va quedar inacabat el 1918 per diverses raons, la principal, la mort del seu màxim valedor, Prat de la Riba. El successor d'aquest, Josep Puig i Cadafalch, ja no va voler saber-ne res. Arran de l’assalt al poder de Primo de Rivera, els únics quatre plafons que Torres-García sí que havia pogut culminar van ser tapats, com a senyal d’humiliació, amb les pintures espanyolistes. Als anys seixanta, el treball de l’artista uruguaiocatalà va ser recuperat i traslladat a una altra estança del Palau, però d’una manera matussera. La possibilitat de restituir els seus murals al Saló de Sant Jordi està sobre la taula, però aquí els experts no es posen d’acord. Els de la Comissió Torra van decidir aparcar la decisió final. De moment, la solució temporal és posar de relleu els elements originals de Pere Blai.
En el punt en què sí hi va haver consens (més i tot: condició sine qua non) entre els especialistes convocats pel president Torra va ser en la preservació de les pintures primoriveristes pel seu valor històric. Al pla de l’arrencada s’especifica que es desaran “en uns cilindres especials fets a mida” i que s’emmagatzemaran en un espai de titularitat de la Generalitat. També es preveu un procés per restaurar-les, “progressiu i a mig-llarg termini, per tal de que es puguin cedir als museus o institucions que hi estiguin interessats.”
Els experts que van formar part de la comissió que va avalar i va desencallar finalment el projecte són: Eduard Carbonell, catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona (UdG); Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); Marià Carbonell, catedràtic d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Núria Llorens, professora del departament d’història de l’art de la UAB; Josep Bracons, cap de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona; Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; Francesc Miralpeix, investigador i professor d’història de l’art de la UdG; Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; Josep M. Trullen, director (avui ja exdirector) del Museu Frederic Marès; i Alfons Roca, arquitecte tècnic i antic responsable del patrimoni del Palau de la Generalitat.