El descobriment del tresor d’en Moli

De la transcendència de l’impressor, cronista, crític d’art i gastrònom Domènec Moli en la vida social i cultural d’Olot de l’últim mig segle, a la ciutat garrotxina segurament no se n’és prou conscient, potser perquè en Mingo és una persona gens procliu a atorgar-se mèrits, d’aquelles que se senten incòmodes davant dels elogis. Això explica, per exemple, que tingui guardades un gran nombre d’obres d’art molt rellevants –bàsicament pintures– que constitueixen un petit tresor del qual mai ha presumit i del qual poca gent en tenia notícia... fins ara. Una sorprenent exposició a l’olotina sala de l’Àmbit Espai d’Art reuneix, fins al 18 de març, al voltant d’un centenar de peces que durant dècades en Moli ha anat apilant (no pas col·leccionant, puntualitza, ja que en la seva vida no ha aconseguit acabar ni la col·lecció de cromos de les xocolates). Moltes van ser donacions que rebia de les sales d’exposicions (bàsicament d’Olot, però també de Girona, Figueres o Barcelona) per a les quals Ca l’Aubert (la impremta de la seva família) feia els catàlegs en l’època daurada del comerç de l’art (a Olot havien conviscut fins a 14 galeries, recorda en Moli). També té originals de les il·lustracions d’aquelles publicacions i peces que han estat obsequis de pintors i escultors, amb alguns dels quals acabarien sent amics.

La llista del que s’exposa a la galeria del Firal és sorprenent: hi ha obres de 36 autors, entre altres, Dalí, Fita, Evarist Vallès, Josep Pujol, Mir Mas de Xexàs, Granados Llimona, Clapera Mayà, Jaume Bach, Ramon Barnadas, Rosa Serra, Leonci Quera, Xargay i, per descomptat, de Miquel Plana, el malaguanyat bibliòfil per al qual en Moli només té paraules d’elogi com a artista i persona. “Ha estat l’artista olotí més important del segle XX”, va afirmar –com ha dit tantes vegades– el dia de la inauguració de la mostra.

La selecció no l’ha fet pas ell (sí que és l’autor de les cartel·les explicatives, en què l’impressor rememora vivències amb els autors) sinó la també artista Duaita Prats, directora de l’Àmbit Espai d’Art, que va convèncer en Moli de “treure la pols” a tot aquell material i que admet la sorpresa que va tenir en submergir-se en el fons conservat a l’antiga impremta del carrer de l’Hospici. És “un retaule de l’art que s’ha fet a Olot al segle XX”, “un llibre obert”, diu Prats referint-se a l’exposició, titulada Domènec Moli. Històries d’un col·leccionista ocasional. Completen la mostra la sèrie sencera de les revistes Dau al set, una caixa de tipus d’impremta de quan els textos es muntaven a mà, una antiga premsa de proves i una pedra litogràfica de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929. Per dissabte, dia 18, a les sis de la tarda, hi ha programada una visita comentada pel mateix Moli.