Tano! navega amb ‘Intanostellar’ a la recerca de la bèstia

El 2019, Tano! va publicar el seu segon disc, Cants als malsons, i per al 2020 el duet de Sarrià de Ter tenia previst fer una gira europea per presentar-lo. Llavors va arribar la pandèmia i tot es va cancel·lar. Així que, al cap d’uns mesos i a falta de concerts, Oskar Garcia (guitarra i veu) i Víctor Pelusa (bateria i veu) van tornar a l’estudi Ultramarinos Costa Brava, de Sant Feliu de Guíxols, amb Santi Garcia als controls, i el 2021 hi van enllestir les 11 cançons del seu tercer disc, Intanostellar, que el segell gironí Saltamarges ha llançat a les plataformes i també en vinil gràcies a una nova coedició amb els segells Error! Music, La Agonía de Vivir i Krimskramz. El retard en la publicació del disc ha estat propiciat per “un cúmul de malediccions”, però sobretot per la recerca d’un moment propici per tornar a sortir a la carretera quan el disc ja estigués a l’abast de tothom. “Som un grup directe i no ens podíem plantejar treure un disc si no podíem sortir de gira en condicions”, expliquen els membres d’aquest potent duet de guitarra, bateria i veus que ofereix concerts de mitja hora com a màxim. “El nostre directe és molt boig i molt fatigant, tant per a nosaltres com per al públic; tots els temes van empalmats i és anar a morir”, expliquen.

Seria fàcil catalogar Tano! amb etiquetes com ara punk o hardcore, però ells no es posen límits: “La idea és justament que no et puguin aplicar cap etiqueta, ni musicalment ni a nivell de lletres. Intentem evitar les obvietats i tots dos som força llunàtics, així que al final acabem fent rock, reggae o qualsevol altra cosa tal com nosaltres els entenem.” Al costat de la veu cridada (screamo) de l’Oskar, en aquest disc guanya protagonisme la més melòdica d’en Víctor, enriquint el conjunt.

El disc s’obre amb La Bèstia, un concepte que pot referir-se a “una pandèmia, la tecnologia, el feixisme o el sistema econòmic”. En general les cançons, sempre en català, retraten un món a la deriva, des de la perspectiva aèria de la nau retrofuturista que apareix a la portada, creada per Error! Design. Per això Intanostellar.

Jugar amb el terme tano és una de les marques de la casa, sobretot en els temes instrumentals, titulats amb noms propis adaptats al seu joc: Gretano Thunberg, Carlos Santano o Agustano Segura, aquest últim en homenatge a un dels impulsors de l’Atzavara Club. A més dels 11 temes que es poden escoltar a les plataformes, n’hi ha un 12è només en el vinil: una versió de Pisa’s Tower, de No More Lies (La torre de Pisa) amb la veu de Santi Garcia, que va ser veu i guitarra del trio guixolenc.

Aviat Tano! tornarà als escenaris –tot i que prefereixen tocar entre el públic, “molt a prop de la gent”– i, sense oblidar l’ATV de Sarrià i l’Atzavara de Sant Feliu, voltaran per tot l’Estat i, a la tardor, per Europa. El 25 de febrer actuaran amb Syberia a la sala Bóveda de Barcelona. A més, en Víctor toca també amb Mendra i Calm, grup sorgit de les cendres d’Anchord, i l’Oskar combina el segell Saltamarges amb Alga Studio, que fa treballs de serigrafia per a grups musicals.