Art

PINTURA

Ignot viatja del passat al futur en la nova exposició

El pintor i il·lustrador barceloní mostra les seves icòniques criatures i màquines dels últims anys a la galeria gracienca Més Enllà, sota el títol ’Normal Curiosity’

El pin­tor i il·lus­tra­dor bar­ce­loní Ignasi Deu­lo­feu Ignot ha mos­trat les seves icòniques cri­a­tu­res i màqui­nes dels últims anys a la gale­ria gra­ci­enca Més Enllà. Es tracta d’un gra­pat de peces en dife­rents for­mats, on repre­senta per­so­nat­ges, tre­ba­lla­dors i científics, amb màqui­nes que ens recor­den les sèries futu­ris­tes dels anys sei­xanta. La seva capa­ci­tat d’abs­tracció se t’enco­mana quan et mous per la gale­ria. El mis­teri jules­vernià apa­reix per tots els racons i un es pre­gunta on comença la veri­tat i on la ima­gi­nació, que l’Ignasi ens res­pon apel·lant al seu sen­tit de la rea­li­tat.

Cap­bus­sant-se per les pro­fun­di­tats abis­sals de l’expres­si­o­nisme abs­trate, la idea sor­geix arran de l’expo­sició Límits Ignots el novem­bre del 2021 a Sant Celoni –on l’artista es va tras­lla­dar des de Bar­ce­lona–: “Encara en situ­ació de pandèmia i amb una inau­gu­ració pre­si­dida per les mas­ca­re­tes veig la neces­si­tat d’arri­bar al públic de Bar­ce­lona i con­tacto amb la gale­ria.” Ignot es mou entre dis­ci­pli­nes que li són còmodes i m’explica que “en el sen­tit cre­a­tiu si a la pri­mera expo­sició plan­tejo un espai fron­te­rer entre il·lus­tració i pin­tura, única­ment amb obra sobre paper, a l’actual faig un pas més cap a la pin­tura i hi mos­tro ja algu­nes teles i tem­pe­res sobre paper amb una tendència gai­rebé abs­tracta.”

Després d’un començament artístic en el camp de la pin­tura, amb diver­ses expo­si­ci­ons a Bar­ce­lona entre el 1987 i el 1992, l’ús pio­ner de la imatge trac­tada amb ordi­na­dor diri­geix l’obra de Deu­lo­feu cap al camp de la il·lus­tració, desen­vo­lu­pant al llarg dels anys un llen­guatge per­so­nal i publi­cant sota el sobre­nom Ignot a les pla­nes de La Van­guar­dia. L’obra pre­sen­tada a la gale­ria Art Enllà s’ori­gina al vol­tant del 2019 i arriba fins a l’actu­a­li­tat, en un procés que comença amb figu­res de per­so­nat­ges i objec­tes tec­nològics que dia­lo­guen entre si i que pro­gres­si­va­ment van donant pas a una major abs­tracció. Aquest procés ico­nogràfic també és un viatge en el temps, ja que l’artista comença uti­lit­zant imat­ges extre­tes de publi­ca­ci­ons de la seva infan­tesa (anys sei­xanta) i cul­mina més recent­ment amb l’ús d’imat­ges del ròver Curi­o­sity enviat al pla­neta Mart. Sobre la gènesi de les peces, Ignot ens revela que és molt remota, ja que en elles intervé de pri­mer un procés de rea­lit­zació i clas­si­fi­cació de dibui­xos fets amb ordi­na­dor, que poste­ri­or­ment va reu­ti­lit­zar, i alguns es remun­ten pos­si­ble­ment a dues dècades; “De tota manera el propòsit real de plas­mar-los en ori­gi­nals sobre paper comença el març del 2017, quan començo a fer de pri­mer una sèrie en tinta i a poc a poc hi vaig intro­duint el color. Hi ha ara el cas curiós de les tres teles que pre­sento a on es super­po­sen tres ses­si­ons, una de fa quinze anys, l’altra de fa cinc anys i la dar­rera d’aquest mateix any. M’agrada la idea de mes­clar en les meves obres acci­ons espontànies de ràpida exe­cució i demo­res exa­ge­ra­des en la seva fina­lit­zació. La reflexió visual sobre el pas del temps també està pre­sent en el sen­tit ico­nogràfic, ja que en unes obres hi veu­rem imat­ges extre­tes de publi­ca­ci­ons dels anys sei­xanta i, en canvi, en altres frag­ments de foto­gra­fies del rover Curi­o­sity enviat a Mart rea­lit­za­des recent­ment.” La visió el pai­satge postin­dus­trial es bar­reja amb figu­res i fins i tot ins­tru­ments ben curi­o­sos. Quan li pre­gunta d’on surt la infor­mació, no ho dubta ni un moment: “Les imat­ges de la dècada del 60 estan extre­tes en la major part de dues fonts: la revista Mecánica Popu­lar, de la que en nom­bro­ses visi­tes al mer­cat de Sant Antoni vaig acon­se­guir fer-ne una petita col·lecció, i, d’altra banda de la web de la NASA, a on es con­ser­ven excel·lents fotos amb molt alta reso­lució que mos­tren els prin­ci­pis més expe­ri­men­tals de la ins­ti­tució, fins i tot abans d’ano­me­nar-se NASA. De la revista m’interessa la pos­si­bi­li­tat que ofe­rien a la gent nor­mal de crear els seus pro­pis invents, a vega­des força extra­va­gants però sense cap mena de com­ple­xos. Aquest des­ple­ga­ment d’enginy casolà con­trasta amb les pre­ten­si­o­ses inten­ci­ons dels científics d’elit de la NASA.

Fora ciutat

Sortint de la galeria al cor de Gràcia li pregunto a Ignot com veu Barcelona des del seu trasllat a Sant Celoni: “Vam marxar de Barcelona molt fastiguejats per la constant transformació en paradís turístic, una cosa que ja ve de llarg, però que es va començar a aguditzar el 92 i que crec que ara ja és imparable. Sense premeditar-ho ens vam traslladar amb la dona just abans del confinament i vam trobar la tranquil·litat que ja feia uns anys que necessitàvem. Vivíem al quarter de Sant Pere ( ara en diuen el nou Born ) a on havíem arribat precisament per la seva tranquil·litat, i la cosa darrerament es va anar deteriorant cada cop més. Ara mateix, però, enyorava tenir contacte amb la ciutat i ha estat una experiència molt positiva passejar de nou pels seus carrers. Crec que no és una percepció només meva, de fet ho he comentat amb amics que els hi ha passat el mateix, d’estar molt de temps amb una sensació de neguit passejant per la ciutat i, en canvi gaudir-ho quan no hi vius. Jo vaig néixer a Barcelona i no he marxat fins a gairebé els seixanta anys, i s’ha convertit ara en realitat una cosa que feia molt temps ja pensava.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia