Ignot viatja del passat al futur en la nova exposició

El pintor i il·lustrador barceloní Ignasi Deulofeu Ignot ha mostrat les seves icòniques criatures i màquines dels últims anys a la galeria gracienca Més Enllà. Es tracta d’un grapat de peces en diferents formats, on representa personatges, treballadors i científics, amb màquines que ens recorden les sèries futuristes dels anys seixanta. La seva capacitat d’abstracció se t’encomana quan et mous per la galeria. El misteri julesvernià apareix per tots els racons i un es pregunta on comença la veritat i on la imaginació, que l’Ignasi ens respon apel·lant al seu sentit de la realitat.

Capbussant-se per les profunditats abissals de l’expressionisme abstrate, la idea sorgeix arran de l’exposició Límits Ignots el novembre del 2021 a Sant Celoni –on l’artista es va traslladar des de Barcelona–: “Encara en situació de pandèmia i amb una inauguració presidida per les mascaretes veig la necessitat d’arribar al públic de Barcelona i contacto amb la galeria.” Ignot es mou entre disciplines que li són còmodes i m’explica que “en el sentit creatiu si a la primera exposició plantejo un espai fronterer entre il·lustració i pintura, únicament amb obra sobre paper, a l’actual faig un pas més cap a la pintura i hi mostro ja algunes teles i temperes sobre paper amb una tendència gairebé abstracta.”

Després d’un començament artístic en el camp de la pintura, amb diverses exposicions a Barcelona entre el 1987 i el 1992, l’ús pioner de la imatge tractada amb ordinador dirigeix l’obra de Deulofeu cap al camp de la il·lustració, desenvolupant al llarg dels anys un llenguatge personal i publicant sota el sobrenom Ignot a les planes de La Vanguardia. L’obra presentada a la galeria Art Enllà s’origina al voltant del 2019 i arriba fins a l’actualitat, en un procés que comença amb figures de personatges i objectes tecnològics que dialoguen entre si i que progressivament van donant pas a una major abstracció. Aquest procés iconogràfic també és un viatge en el temps, ja que l’artista comença utilitzant imatges extretes de publicacions de la seva infantesa (anys seixanta) i culmina més recentment amb l’ús d’imatges del ròver Curiosity enviat al planeta Mart. Sobre la gènesi de les peces, Ignot ens revela que és molt remota, ja que en elles intervé de primer un procés de realització i classificació de dibuixos fets amb ordinador, que posteriorment va reutilitzar, i alguns es remunten possiblement a dues dècades; “De tota manera el propòsit real de plasmar-los en originals sobre paper comença el març del 2017, quan començo a fer de primer una sèrie en tinta i a poc a poc hi vaig introduint el color. Hi ha ara el cas curiós de les tres teles que presento a on es superposen tres sessions, una de fa quinze anys, l’altra de fa cinc anys i la darrera d’aquest mateix any. M’agrada la idea de mesclar en les meves obres accions espontànies de ràpida execució i demores exagerades en la seva finalització. La reflexió visual sobre el pas del temps també està present en el sentit iconogràfic, ja que en unes obres hi veurem imatges extretes de publicacions dels anys seixanta i, en canvi, en altres fragments de fotografies del rover Curiosity enviat a Mart realitzades recentment.” La visió el paisatge postindustrial es barreja amb figures i fins i tot instruments ben curiosos. Quan li pregunta d’on surt la informació, no ho dubta ni un moment: “Les imatges de la dècada del 60 estan extretes en la major part de dues fonts: la revista Mecánica Popular, de la que en nombroses visites al mercat de Sant Antoni vaig aconseguir fer-ne una petita col·lecció, i, d’altra banda de la web de la NASA, a on es conserven excel·lents fotos amb molt alta resolució que mostren els principis més experimentals de la institució, fins i tot abans d’anomenar-se NASA. De la revista m’interessa la possibilitat que oferien a la gent normal de crear els seus propis invents, a vegades força extravagants però sense cap mena de complexos. Aquest desplegament d’enginy casolà contrasta amb les pretensioses intencions dels científics d’elit de la NASA.