Dues ‘novetats’ de Virginia Woolf
Virginia Woolf (Londres, 1882-1941), de naixement Virginia Stephen, és una noia delicada, que als tretze anys s’ha d’enfrontar a la mort de la mare, Julia. Com que des de molt jove ja vol escriure, el pare, Sir Leslie Stephen, li posa a disposició la biblioteca familiar, mentre que els germans mascles poden anar a la universitat. Mort el pare (1904), els germans Stephen es traslladen a Bloomsbury. El 1912 Virginia es casa amb Leonard Woolf i n’adopta el cognom. Els seus biògrafs afirmen que el matrimoni proporciona estabilitat mental a l’escriptora. El 1917 tots dos funden l’editorial Hogarth Press. No para d’escriure: les seves obres deixaran empremta. L’assaig Una cambra pròpia serà una icona del feminisme, sumat a títols com ara La senyora Dalloway (1925), El lector comú (1925), Al far (1927), Orlando (1928), Les ones (1931) i Els anys (1937). El 28 de març de 1941 es va suïcidar ofegant-se al riu Ouse, als afores de Londres.
La Magrana ara publica La senyora Dalloway a Bond Street, una tria de relats de l’autora feta per Sebastià Portell, que també és autor del pròleg i de la traducció, per primer cop en català.
Virginia Woolf sempre es va sentir atreta per l’univers de les festes, de la vida en societat, perquè en aquestes trobades els homes i les dones deixen de ser qui són realment i passen a representar el paper que els convé.
La senyora Dalloway a Bond Street és un recull d’alguns dels contes inclosos en el llibre La festa de la senyora Dalloway i d’altres relats que l’autora va escriure entre el 1922 i el 1925, l’època en què treballava en la seva gran novel·la La senyora Dalloway.
L’editorial Cal Carré també se suma a la tendència Woolf amb el títol Una societat. És el tercer llibre de Virginia Woolf que publiquen, tots ells traduïts per Marta Pera Cucurell, que s’ha convertit en la veu de Woolf en català. El 2024 arribarà el quart amb l’antologia de contes de Woolf més ambiciosa publicada fins ara en català. Aquests tres contes en són l’avançada.
El lector hi llegirà allò que busca i troba en l’autora anglesa. Una societat és una crítica implacable al paper de l’home (el mascle) en la humanitat. A Memòries d’una novel·lista es pregunta sobre el paper de l’art i la dona en l’art i a Kew Gardens fem un dels seus deliciosos passejos entre Londres i el famós corrent de consciència woolfià.
Ara que les dones han après a llegir, ¿què els impedeix jutjar els homes? Quan es parla de Virginia Woolf, ben poques vegades es menciona el seu sentit de l’humor. La sàtira i la ironia no en són el pal de paller, però sí una constant. Així, entre els “quina raó que té”, “és ben bé així” o “no hem evolucionat gens” habituals en totes les lectures de Woolf, “amb aquest text volem sumar-hi somriures sorneguers”, explica l’editora Antònia Carré-Pons.
La mateixa editorial publica Sanditon, de Jane Austen, amb traducció de Núria Sales, que per primer cop es podrà llegir en català. La novel·lista britànica Jane Austen (1775-1817) “és una de les escriptores més mal llegides de la història”. “Ser una dona ha escorat les seves lectures cap a salons de te i estances molt més petites que les que li pertocarien. Demostra aquesta afirmació un dels personatges de Sanditon, la novel·la que estava escrivint quan va morir amb només 41 anys. Austen fa un retrat social de la seva època ple de sàtira i sense concessions”, conclou l’editora.
