Descobert un conjunt de gravats prehistòrics a una cova subterrània a La Febró, al Baix Camp
La Cova de la Vila conserva un dels conjunts d’art post-paleolític més importants de l’arc mediterrani
El conjunt està format per més d’un centenar de gravats que els experts associen al món funerari durant el procés de neolitització
Un grup d’espeleòlegs ha descobert un conjunt de gravats rupestres prehistòrics a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, comarca del Baix Camp. El conjunt està format per més d’un centenar de gravats corresponents al període calcolític-bronze, que, segons ha explicat el govern en una nota de premsa acompanyada d’un vídeo informatiu , són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben. La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacta fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.
La presentació de la troballa ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.
Tot i que la descoberta s’ha donat a conèixer avui, la troballa es va produir el 13 de maig de 2021 durant unes exploracions i treballs topogràfics per part d’un grup d’espeleòlegs a la zona coneguda com el Barranc de la Cova del Corral. Allà troben la Cova de la Vila, una cavitat que havia estat excavada per Salvador Vilaseca durant els anys quaranta i del que se n’havia perdut la seva ubicació. A través d’una de les seves entrades al sistema subterrani aconsegueixen obrir l’accés en un petit forat que els va portar a una sala oval de més de 90 m².
Després de rebre algunes fotografies de l’indret, de part dels espeleòlegs, el Dr. Ramon Viñas i l’investigador Josep Vallverdú visiten la cova per confirmar l’autenticitat prehistòrica del conjunt de gravats, notificada posteriorment al Departament de Cultura.
Singular i excepcional
El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.
Una de les seves singularitats és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”.
Aquest tipus de representacions són poc conegudes al territori català encara que s’hi poden trobar alguns exemples com la Cova de la Vallmajor al terme municipal de l’Albinyana, al Baix Penedès.