I Plensa va dir no a la Sagrada Família

Jaume Plensa tenia un gran projecte per a Barcelona: una enorme escultura surant sobre el mar. L’encàrrec l’hi va fer l’alcalde Xavier Trias. Tots dos salivaven amb aquesta obra faraònica que, deien, seria el primer impacte visual que rebrien els visitants des de dalt dels avions entrant a l’aeroport. Amb l’arribada al poder d’Ada Colau, se n’anà en orris. Plensa es va sentir ferit i des de llavors no ha deixat de criticar la ciutat. “Barcelona està passant una època d’abandonament”, va engaltar no fa tant. El cas és que ell també sap dir que no a projectes d’alta volada. No pas al Liceu quan li va encomanar les portes que blinden el porxos de “violacions, prostitució, gent punxant-se heroïna i dormint-hi...”, en paraules de vergonya del director artístic de la institució, Víctor Garcia de Gomar. Però sí a la Sagrada Família. Com ha pogut saber aquest diari, els responsables del temple inacabat de Gaudí li van demanar que entomés la creació de les escultures del tetramorf que coronen les torres dels evangelistes. No li interessà i l’obra fou confiada a Xavier Medina Campeny. ¿Per quina raó Plensa no vol associar-se amb el monument que aixeca tantes passions al públic internacional que ell tan a prop vol tenir? I no és el primer no que li dona. En una entrevista al diari Ara va revelar que quan va morir Josep M. Subirachs el van sondejar perquè n’agafés el relleu. Amablement els engegà a dida. El Plensa que ara dialoga amb el Gaudí de la Pedrera és ambiciós. No s’ha tret del cap el monumental cap esculpit emergint del mar. El seu somni? “Deixar un llegat de la nostra generació.” Com feu Gaudí. Segur que estarà pendent del resultat de les pròximes eleccions municipals.