Quan es construïen castells en llocs elevats sempre es tenia en compte fer una cisterna, per recollir l’aigua pluvial, proporcional als habitants previstos per a la fortificació. L’aigua, depenent de la zona i de l’època, podia ser escassa i es feia servir per cuinar, abeurar els animals i, de tant en tant, per rentar-se. No per beure, perquè la salubritat no estava garantida. El que bevien dins les fortificacions era vi, en comptes d’aigua, fins i tot la canalla, vi amb mel. Potser, cap al vespre, ja veien els enemics duplicats...