Pont entre cultures

Els catalans que viuen a l’exterior, segurament, troben a faltar moltes coses de Catalunya: la gastronomia, els paisatges, la família, els amics... Cadascú enyora coses diferents, però si n’hi ha una que aixeca un consens molt majoritari és el de la diada de Sant Jordi.

La festa del llibre i la rosa, tal com es fa a Catalunya, no es pot trobar enlloc més. Contràriament al que molts havien vaticinat fa uns anys, aquesta tradició única i especial no s’ha exportat enlloc del món, i els catalans de l’exterior s’han d’organitzar i trobar-se si volen tenir-ne, ni que sigui, un tastet.

Això és el que fan els casals catalans de l’Argentina, un dels països amb la comunitat catalana més gran del món, segons remarca Josep Puig, president de la Mutual, una mútua fundada per catalans el 1857, i expresident del Casal Català de Buenos Aires. “Sant Jordi és un espai de trobada” de la comunitat catalana, explica Puig, que afegeix que els catalans de l’Argentina també es reuneixen per celebrar altres dates emblemàtiques del calendari, com Sant Joan i la Mercè.

Per Sant Jordi, al Casal de Buenos Aires es manté la tradició de regalar roses i llibres, una part dels quals provenen de donacions d’algunes editorials. La immensa majoria, això sí, són en castellà perquè costa més de trobar-ne en català. La diada de Sant Jordi és també una bona excusa per entaular-se i fer un dinar de germanor i organitzar exposicions literàries.

Puig recorda amb especial afecte la celebració del 2017, en la qual van comptar amb la presència del cantant Joan Dausà, que va omplir el teatre Margarida Xirgu de Buenos Aires. Prop de 3.000 persones van participar en els actes d’aquella diada en què, a part de l’actuació de Dausà, hi va haver una paella popular i paradetes de llibres al carrer.

A l’Argentina hi ha setze casals catalans que juguen un paper molt important a l’hora de difondre la cultura catalana al país sud-americà. Les seves activitats s’adrecen als prop de 30.000 catalans de l’Argentina amb dret de vot a Catalunya, segons estimacions de Puig, i als molts milers més d’origen català. Els casals estan oberts a tots els ciutadans de l’Argentina.

Al Casal de Paranà fan una fira de llibres i roses en què participen llibreries, editorials, biblioteques i diverses associacions. Hi venen autors, que signen els seus llibres, i s’hi fan diferents actes culturals. Els llibres i les roses també són els protagonistes dels actes del Casal de La Plata, del Casal de Venado Tuerto, a la província de Santa Fe; i al de Castelar, a la província de Buenos Aires. La capital argentina és, a més, una ciutat important en el calendari literari, perquè s’hi fa la Fira del Llibre de Buenos Aires.

A l’altra banda del món, al Japó, els catalans també celebren Sant Jordi amb entusiasme. Raquel Vila, del Casal Català de Tòquio, explica que aquest any han llogat un local per fer-hi activitats d’una a sis de la tarda. Una d’aquestes és una exposició sobre l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, de qui enguany se’n commemora el centenari de la mort. També comptaran amb la presència, en vídeo, del periodista Antonio Baños, que parlarà sobre el seu llibre Barcelona no té solució, la coberta del qual ha il·lustrat Isaac Zamora i Sitjà, un català que viu a Tòquio.

Al programa d’actes també hi ha espai per a la tradició japonesa, concretament per a la cerimònia del te. “Així farem un pont entre dues cultures”, argumenta Vila. Cerimònia del te, arquitectura, roses i llibres, un producte, aquest darrer, “difícil d’aconseguir” en català al Japó. Per això els catalans del Japó tornen dels viatges a Catalunya “carregats de llibres” i després els intercanvien. “Sort en tenim de les versions digitals”, comenta Vila. Al Japó no hi ha un dia dedicat als llibres, segurament perquè “no els cal incentivar la lectura, la tenen molt interioritzada”, diu Vila dels seus conciutadans, un poble que, fidel al tòpic, continua fascinat per Barcelona i Antoni Gaudí.