Diada per a les mares

Les allargassades cues de lectors, ja de bon matí, per aconseguir una signatura dels seus autors preferits van fer predir ben d’hora que, el del 2023, seria un Sant Jordi de rècord, com va confirmar, quan ja feia una estona que havien tocat les vuit del vespre, la Cambra del Llibre de Catalunya. Entre els més venuts, no hi va haver sorpreses: Gemma Ruiz Palà, reconeguda en la passada Nit de Santa Llúcia amb el 63è premi Sant Jordi, i Xavier Bosch, tot un veterà, ja, en els rànquings de la Diada. “No només és un homenatge a les que tenen sempre caldo a la nevera, com canta Rigoberta Bandini, sinó a tota una generació de dones que ens han donat les condicions materials, com el caldo, però també les immaterials, ja que l’exemple de saber anar pel món l’hem tingut de les mares, perquè els pares, de qui hem tingut els miralls professionals, no hi eren presents”, deia Ruiz de la seva tercera novel·la, Les nostres mares, llibre de ficció en català més venut del Sant Jordi 2023, en una entrevista publicada fa unes setmanes en aquest diari per Gemma Busquets.

Bosch, per la seva banda, que amb 32 de març explica la història d’una venedora de drets literaris internacionals que s’instal·la a París per deixar enrere una experiència que l’ha trasbalsat, es feia un tip ahir de firmar exemplars al costat de Marta Orriols, una de les autores que més van fer servir el bolígraf, juntament, és clar, amb Joel Díaz i l’equip de La Sotana, que, fent bons els pronòstics, van situar la humorística Gran Enciclopèdia del Barça com el llibre de no-ficció més venut en llengua catalana, i Carles Porta, que, posant en pràctica una lliçó apresa, segons deia, de Josep Maria Espinàs, firmava dempeus els exemplars de Crims: Pecats capitals –un altre dels volums més venuts de la radiant jornada d’ahir–, “per ser més a prop de la gent”.

El retrat de matrimoni (L’Altra), de Maggie Farrell, amb traducció de Marc Rubió, i Demà, i demà, i demà (Periscopi), de Gabrielle Zevin, traduït per Ernest Riera, van ser els llibres en català d’autors no catalans més venuts ahir a Catalunya, mentre que, en el terreny de la no-ficció, el rànquing, després de La Sotana i Crims, es va completar amb la Mitologia dels Països Catalans (Efadós), de Daniel Rangil, i Si la memòria no ens falla (La Vanguardia), de Quim Monzó i Sergi Pàmies.

Maria Barbal, amb Al llac; l’actriu Carme Elias, amb Quan deixi de ser jo, corprenedora descripció de l’Alzheimer que pateix des de fa més de tres anys, i el tàndem format pels periodistes d’El Punt Avui Tura Soler i Jordi Grau, amb els deus crims impunes de Sense càstig, van ser uns altres que, de tant signar, és probable que avui tinguin el canell ben adolorit. Pedro Almodóvar (que, en la seva primera diada, presentava El último sueño, tot i que no era l’únic cineasta, ahir, a firmar llibres: també hi havia Albert Serra) i la donostiarra Dolores Redondo, al centre de Barcelona, finalment, també van provocar cues quilomètriques de lectors armats de paciència.

Segons la Cambra, l’alta participació d’ahir va ser possible, en part, gràcies a un augment generalitzat de l’oferta editorial i del nombre de parades (a Barcelona, 320 als espais professionals, un 11,5% més que l’any passat).