L’escriptor persistent

A vegades les vocacions tardanes et juguen males passades, i a vegades t’omplen la vida. És el que li ha passat a en Salvador Casas i Busquets, que va néixer a Santa Coloma de Farners, va treballar de cobrador d’autobús, d’empleat primer municipal i després de la banca i que un dia va decidir que el que en realitat li agradava era escriure novel·la negra i convertir els seus personatges en aprenents de Ripley, el fill amoral de Patricia Highsmith. Havia complert la cinquantena i malgrat que continuava amb la feina diària i estressant, ell, que no era amic de l’esport, es va trobar que va arribar un mundial de futbol i, com que els seus col·legues només parlaven de gols i fores de joc, va decidir apuntar-se als cursets d’escriptura que feien a La Mercè i a la Casa de Cultura de Girona, on li van dir que si volia escriure havia de fer un projecte. Devorador incansable de les obres de Graham Greene, Raymond Chandler, Dashiell Hammett o Fernando Pessoa, el 2007 va publicar la primera novel·la: L’impostor accidental i uns mesos més tard Temps difuntamb la qual va guanyar el Premi Literari del Col·legi d’Advocats de Mataró. A l’hora d’anar a recollir-lo es va trobar davant d’un auditori ple de persones mudades i, com que no havia parlat mai en públic, va recitar un poema d’en Joan Vinyoli. Un pas important per consolidar una vocació que el va portar a fer classes amb la Flavia Company, que el va ajudar a donar l’estructura definitiva a Samba per a un difunt, on es recullen les desventures de Germinal Vergara, exiliat de la Guerra Civil espanyola que vol venjar la mort del pare. Autor no mediàtic –ha estat deu anys escrivint sense trobar editor– i poc amant de la faràndula, explica que si va trobar un agent literari va ser perquè, quan va anar a veure l’Àngela Reynolds, si aquesta el va voler representar va ser perquè un dels seus gats es va seure a la falda d’en Salvador, un gest que va considerar un senyal. Gràcies a la imaginació heretada de la mare pot fer la volta al món sense moure’s de casa –sorprenen les descripcions de Brasília o São Paulo–, ha superat entrebancs i ha creat un nou heroi en la mitologia de la Girona actual. Es diu Àngel Alegre, i és un aconseguidor sense entranyes i amb bones relacions amb les capes més podrides de la societat, que són les que controlen la ciutat. En té escrites tres novel·les. Ara, amb en Josep Torrent, intenta descobrir el misteri del Manuscrit de Voynich; abans, però, amb l’última obra, Turment i glòria d’un castrato, situada a la Venècia del segle XVIII on explica la vida i la venjança de Silvestrino Bataglia, un noi amb veu d’àngel, capat i venut per eixugar els deutes del pare, ha guanyat el premi de novel·la Vila de Porreres, a Mallorca. La persistència ha vençut. Com deia el Che Guevara: “L’única lluita que es perd és la que s’abandona.”