Esborrar l’escenari com a metàfora de l’Alzheimer
Les escenografies juguen a les desaparicions per a definir l’efecte de la malaltia
Dau al Sec, La Gleva i la Sala Beckett tenen obres en cartell
A Operació A.V.I. (premi Fira Titelles de Lleida, 2004), de Farrés Brothers, un avi anava perdent la memòria i, fruit d’això, els personatges dels contes anaven desapareixent. És un espectacle de titelles per a canalla en què, sense pronunciar-ne el nom, la malaltia plana per sobre. La preocupació per la pèrdua de memòria, quan encara no es diagnosticava l’Alzheimer o qualsevol altra malaltia d’avui, és constant per a un tipus d’activitat artística efímera per naturalesa. El pas per un espectacle queda imprès, això sí, en la memòria.
Enguany, sembla haver tingut un major pes que en altres temporades. El pare , interpretat al Romea durant prop de tres mesos, és, probablement, el muntatge que millor capitalitza la sensació d’incertesa de la malaltia, amb un pis que es va buidant i personatges que cada cop es reconeixen menys. Ara, dirigit per Josep Maria Mestres, ha iniciat una gira que, com bona part dels muntatges en què intervenen primeres espases com ara Josep Maria Pou, Rosa Renom, Victòria Pagès, Josep Julien, Pep Pla i Mireia Illamola, es preveu àmplia a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Ramon, de Mar Monegal, és un monòleg aparentment intranscendent d’un jove antiheroi que guanya intensitat quan se centra en els oblits de la mare. Estrenada el 2019, ha tingut una notable repesca saltant de l’Atrium a l’Eòlia i, puntualment, al Poliorama, així com en el programa d’actes als centres cívics de Barcelona Districte Cultural.
Cartellera recent
Avui, Búho està en cartell fins diumenge a la Sala Beckett. I Dau al Sec programa (fins al 14 de maig) Deserts de la memòria, una peça sensible i real sobre l’Alzheimer. Per cert, dimecres, Carme Elias participarà en una postfunció. A La Gleva (fins diumenge vinent) , la tragicomèdia Tanzània planteja un atzucac de qui fa cures al pare, malalt. També aquesta temporada, han tornat Les Antonietes amb un treball sobre la pèrdua de memòria a conseqüència d’un ictus al Teatre Akadèmia: Kiss me love. És una peça que juga amb la comèdia i la música vitalista en directe. Aire fresc imprescindible sobre fets que esborronen.
