Reptes de la Fundació Dalí: més visitants, més Gala

La Fundació Gala-Salvador Dalí torna a mirar el futur amb optimisme, recuperada del sotrac causat per la crisi del coronavirus. Econòmicament, el 2022 va ser un any “positiu”, va explicar ahir en una trobada amb la premsa a Barcelona el president de la institució, Jordi Mercader. Els ingressos (15,3 milions d’euros) van estar un milió per sota del 2019, però les despeses van disminuir de gairebé 2,5 milions respecte del darrer any prepandèmic. Resultat: 4,6 milions de beneficis. I les expectatives per a aquest any són altes si es confirma el bon ritme d’entrades dels visitants. L’any passat es va tancar amb 817.097 en els tres espais dalinians (el públic del sud de França, l’espanyol i el català és el més nombrós, per aquest ordre) i enguany hi ha sòlides esperances que se superarà el milió. Com en els vells i bells temps.

Els números importen molt a can Dalí perquè els permet pensar en gran la difusió del seu llegat. La internacionalització és una prioritat i molts esforços es destinen a projectes immersius, d’entrada perquè són estimulants per al públic més jove, però també perquè és un model menys costós i més curós que no pas si es fa viatjar la col·lecció d’obres de la institució amunt i avall. Una altra operació amb mirada mundial, de moment un desig: una gran producció cinematogràfica. “En cap cas per mercantilitzar la figura de Dalí”, va precisar Mercader, que també va confessar que els van proposar una sèrie a Netflix i la van rebutjar.

Tenir més diners a la caixa obre més possibilitats a l’adquisició d’obres dalinianes que circulen pel mercat (l’últim ingrés és del 2019). Mercader presumia ahir de les compres dels darrers anys, però plantejava un problema que podria acabar esdevenint una oportunitat. “Tenim molt contingut i no tenim el continent per exposar-lo. I el que no volem és que estigui en un magatzem.” Sense entrar-hi en detall, el president de la fundació va avançar que els volta pel cap fer un quart centre dalinià. A Figueres? A Barcelona? “En principi en territori català”, es va limitar a dir, però ja és molt, i seguidament es va esplaiar en els valors del Dalí jove i del Dalí home: “És més valorat com a artista que acceptat com a persona.” I això, entén ell, s’haurà de revertir d’alguna manera.

Una altra iniciativa, aquesta més treballada, igualment prometedora. Posar un focus més lluminós sobre Gala. És a dir, incorporar una perspectiva de gènere al relat dalinià. A Púbol, és clar, però, i això ho va remarcar, sense trastocar cap element ni l’atmosfera de l’espai. 

Però el més immediat serà, aquest novembre, la inauguració d’una exposició al voltant de l’icònic Crist de Glasgow. L’equip de la fundació està preparant a consciència la seva arribada per fer-ne un esdeveniment potent. I hi haurà sorpreses.

Una darrera novetat pel que fa al patronat: s’han nomenat dos nous membres vitalicis, Estrella de Diego i David Vegara, en substitució d’Ana Beristain i Josep Vilarasau.