Arquitectura

Catalunya dóna veu als ‘top manta’ a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

El pavelló reviu les històries i lluites socials de 9 manters a través dels seus periples d’Àfrica a Barcelona

La mostra convida a repensar la construcció amb criteris de comunitat

Les històries i lluites socials de 9 manters centren la proposta creativa que Catalunya ha portat aquest any a la XVIII Biennal d’Arquitectura de Venècia. La mostra, que ha arrencat avui a la ciutat italiana i es podrà visitar fins al 26 de novembre, ha estat organitzada per l’estudi d’arquitectura i cinema Leve i el sindicat popular de venedors ambulants Top Manta. Ho han fet colze a colze i han muntat una instal·lació fora dels pavellons estatals que vol posar sobre la taula la descolonització i la descarbonització sense sortir de casa. És una mena de un mercat ambulant metafòric que ofereix reflexions sobre les relacions nord-sud i les condicions de vida de la diàspora africana a Europa; i un seguit de propostes de nous models residencials basats en la comunitat, com cuines col·lectives, nous espais d’acollida i la reutilització de locals buits, fet de la mà d’estudiants d’arquitectura internacionals.

Entre els objectes que es poden trobar hi ha, per exemple, una manta brodada que recorda el periple de l’Àfrica a Barcelona d’un dels protagonistes, l’Aziz Faye.

Amb el títol Seguint el peix, la proposta critica l’espoli que fa la gran indústria alimentària de les costes africanes. Hi ha un munt d’exemples.

Avui, en la inauguració de la mostra, els manters han lluït una samarreta amb el lema L’art de la hipocresia estampada pel col·lectiu i amb la qual han volgut representar la presència d’un col·lectiu migrant i racialitzat a un espai històricament reservat a les elits culturals i artístiques.

Al pavelló es poden veure les mantes que els migrants fan servir per vendre els seus productes al carrers i a les voreres. a través d’elles, entrellaçades, es pot fer un recorregut metafòric ja que la primera mostra l’Àfrica com a origen de la humanitat i la última com els cotxes s’han menjat el bosc. Entremig, denuncies constants a l’espoli del continent africà o les lleis d’immigració, amb pàgines on s’ha escrit la paraula “racista”.

La mostra inclou una segona part amb gràfics i mapes amb alternatives urbanístiques, on es vol fer una crida a la possibilitat que una altra construcció del món és possible, amb nous models arquitectònics basats en la comunitat i no en l’individualisme. “Els manters ens ensenyen la importància d’una casa sempre oberta on regna l’hospitalitat”, es pot llegir en un dels planells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona