Arquitectura

TOT RECORDANT

Josep Pujiula, “el Tarzan d’Argelaguer”

El dia abans de morir, el 2 de juny del 2016, encara treballava en la seva obra a can Sis Rals, un majestuós laberint de cabanes i arbres que va atreure l’atenció de creatius de tot el món

Josep Pujiula (1937), que va morir tal dia com avui el 2016 amb 79 anys, va dedicar-ne més de quaranta a crear un parc únic a Catalunya. En Garrell, com també li deien en honor de la casa del barri del Pont d’Argelaguer on va néixer, va ser conegut popularment com el Tarzan d’Argelaguer, l’home de les cabanes. Era torner d’ofici i va construir i reconstruir un majestuós laberint d’arbres i cabanes enmig del bosc. El dia abans de morir, Pujiula, que havia nascut a Castellfollit, encara treballava en la seva obra. Al lloc exacte on se’l va trobar s’hi va construir un cercle amb pedres: “Aquí va morir el Garrell, el dia 2 de juny del 2016.” Va ser autodidacte però la seva obra artística, que alguns anomenen “art brut”, és indiscutible, ja que aplega un ampli ventall d’arts, que van des de l’escultura passant per l’arquitectura i la pintura.

Pujiula va morir prop de les seves cabanes dels afores d’Argelaguer. El projecte va començar com un modest refugi per a una barca a la riba del Fluvià i va acabar sent declarat “bé cultural de gran interès” pel Consell Comarcal de la Garrotxa. Mentre va estar obert va ser un reclam turístic de primer ordre, sobretot per a les famílies amb mainada, atretes per la singular trama d’escultures, cabanes, torres i laberints bastits amb materials diversos, sobretot fusta de saule i acàcia. Tot ho relligava amb ferro i ho acumulava vora del rec de can Sis Rals. El problema és que ho feia sense permisos. L’hi van desmantellar i finalment es va tancar la part principal, sobretot arran de la construcció de l’autovia que hi passava pel costat, tota una metàfora de la lluita entre la natura i el progrés.

La creació de Pujiula, a mesura que va anar creixent, va anar atraient l’atenció de creatius d’arreu del món i va ser motiu de reportatges, programes i documentals sobre la seva obra, que adornava amb escultures d’estil propi. La professió de torner el va ajudar amb la tècnica per crear el parc, que va anar creixent sobretot a partir del moment en què es va jubilar, el 1999, quan va poder-hi passar més hores.

El primer cop que l’hi van clausurar, el 2013, no va ser el definitiu. Davant la petició de la gent del poble, l’Ajuntament hi va posar unes tanques i unes baranes per garantir la seguretat dels visitants, que no tenien accés a la part que va ser declarada bé d’interès local. El 2018 es va instal·lar una torre d’homenatge a Pujiula al pati de l’escola Montpalau, on es va reproduir una de les construccions més emblemàtiques del parc. Dos anys abans s’havia estrenat a Salt el vídeo pòstum L’últim barret d’en Garrell, d’Ivó Vinuesa, on el director retratava el procés de creació de l’autor. El títol feia referència al seu últim barret, el que posava dalt de les seves creacions. El 2013 també s’havia estrenat un altre documental televisiu –Garrell, el Tarzan d’Argelaguer– i el 2014 Sobre la marxa. La investigadora Jo Farb Hernández va definir l’espai de can Sis Rals, ara molt abandonat, com “la Sagrada Família de l’art brut”. A Castellfollit també li van retre un homenatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.